La implantació de les renovables tindrà més en compte el territori

La implantació dels projectes d’energies renovables aixeca polseguera des de l’aprovació del decret llei 16/2019, que havia d’ordenar el desplegament de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques. El nou govern ha decidit donar resposta a les queixes dels territoris més afectats per la concentració d’aquests projectes. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar ahir la intenció del govern de modificar el decret perquè tingui més en compte el territori i s’asseguri un repartiment més equitatiu dels projectes i va avançar la intenció d’iniciar contactes amb els sectors implicats, les entitats ecologistes i els grups parlamentaris per poder aprovar la modificació del decret durant la tardor.

Per assegurar la participació del territori i impedir que proliferin projectes sense l’acord dels propietaris dels terrenys i amb el desconeixement dels ajuntaments, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si disposen de l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, a l’entorn del 85% de la superfície. A més, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments.

La preservació dels terrenys agrícoles és l’altre aspecte que vol recollir la modificació del decret, que ara no posa límits a les instal·lacions en zones de conreu. Jordà va explicar ahir que aquesta mesura vol frenar l’abandonament de l’activitat agrària i el despoblament rural. Els camps de conreu de més qualitat no es podran utilitzar per a plantes fotovoltaiques ni eòliques. El sòl de qualitat mitjana estarà subjecte a un topall d’ocupació màxima del 5% de la superfície en el cas de regadiu i del 10% en el de secà i aquestes proporcions s’hauran d’aplicar per comarca per assegurar una distribució equitativa de les renovables i evitar concentracions. Als camps agrícoles menys proclius al conreu no hi haurà cap limitació i s’establirà també que es puguin fer instal·lacions en camps abandonats, que s’han convertit en bosc perquè fa 20 o més anys que ja no els conrea ningú.

Aquestes mesures provocaran la desaparició de la ponència de renovables, que era l’òrgan encarregat d’analitzar la viabilitat dels emplaçaments prèvia a l’inici de la tramitació. Es considera que si els promotors compleixen tots els requisits poden presentar la documentació a informació pública.

D’aquesta manera, segons Jordà, el 99,8% dels projectes presentats fins ara “hauran de tornar a la casella de sortida i complir tots els requisits”. Tot i això, des de la CUP el diputat Dani Cornellà va insistir en la necessitat d’una moratòria, però va expressar la seva satisfacció davant l’anunci de la consellera. “Haurem de treballar molt fins a la tardor perquè la modificació del decret s’assembli al màxim a la derogació que nosaltres voldríem”, va dir.

Les plantes de renovables participades per ajuntaments i veïns tindran prioritat en la tramitació administrativa al davant dels projectes dels grans oligopolis del sector. Per fer-ho possible està previst declarar d’interès territorial estratègic totes les comunitats energètiques locals i també s’obrirà la porta a la instal·lació de petites plantes en sòl urbanitzable, com ara en polígons sense activitat, que no s’ha desenvolupat. La consellera d’Acció Climàtica va marcar l’objectiu que les comunitats energètiques i l’autoconsum arribin a produir un 30% de l’energia que es consumeix a Catalunya, que és més de la necessària per abastir les llars de tot el país. No obstant això, les grans instal·lacions elèctriques seran necessàries per garantir el consum en la indústria i els serveis. Jordà va recordar que a hores d’ara un 54% de l’energia elèctrica que es consumeix a Catalunya prové de les tres centrals nuclears que hi ha en funcionament i que hauran de tancar entre el 2030 i el 2035. La llei del canvi climàtic estableix que el 2030,¡ un 50% del consum elèctric a Catalunya ha de procedir de fonts renovables i el 2050 ho ha de ser la totalitat.