Més suport als opositors a la variant de Vilafant
Troben suport en la Iaeden, els Amics del Manol i Naturalistes de Girona
Els opositors a la construcció d’una variant a la carretera GIP-5129 entre Vilafant i Borrassà reclamen a les institucions del país que revisin la tramitació del projecte, aprovat el 15 de juny passat pel ple de la Diputació de Girona i que preveu un pont de 120 metres de longitud i 10 d’alçada. El portaveu de No a la Variant, Jordi Puig, assegura que ja van obtenir el compromís de l’alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, de demanar a la Diputació que es revisi la tramitació del projecte per tal que estudiïn totes les opcions, “inclosa la no construcció de la variant i la millora de la carretera actual amb un pont sobre el gual existent”.
El recurs de reposició presentat davant la Diputació de Girona contra el projecte se centra en el fet que s’ha omès l’avaluació ambiental, els estudis d’impacte paisatgístic, el planejament superior i els informes de diversos organismes com ara l’Agència Catalana de l’Aigua.
Diverses entitats conservacionistes, com ara la Iaeden, Naturalistes de Girona i Amics del Manol, donen suport a les reivindicacions de les propietàries i els veïns i han presentat al·legacions al projecte.
Des de les entitats Iaeden i ANG, el portaveu Raúl Domínguez manifesta que els casos de les variants de Vilafant i de Siurana només són “dos exemples d’una forma de funcionar de la Diputació que es basa a ampliar i fer noves carreteres basades en estudis i informes que no s’ajusten a la realitat”.
Així, sostenen que l’únic que busquen és continuar amb un “model desenvolupista i de foment del transport privat, mentre que la llei del canvi climàtic de Catalunya marca tot el contrari”.
Els Amics del Manol manifesten: “No és admissible trinxar ni un pam més del nostre municipi. Cal mirar cap al futur amb propostes més eficients i col·lectives”, assegura Josep Espigulé.
També han rebut el suport del naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal, que ha defensat la protecció de la biodiversitat i del riu Manol, “especialment en un tram on hi ha llúdriga i el bosc de ribera està molt ben constituït”.