ANNA IGLÉSIAS
ALCALDESSA DE MADREMANYA
“El pla estratègic marcarà el futur del municipi”
A principi de juliol els veïns de Madremanya van participar en la primera trobada per definir com ha de ser el municipi a deu anys vista en els àmbits social, econòmic i territorial
És una de les qüestions que preocupen i s’ha demanat un ajut a la Diputació de Girona per analitzar les necessitats reals i preveure futures polítiques
Filla de Madre- manya
Anna Iglésias té 34 anys i és mare de dues nenes de 5 i 6 anys. La seva mare és de Madremanya i per temes familiars, durant l’època escolar estudiava fora del poble i hi tornava els caps de setmana fins que als 16 anys s’hi va establir. Professionalment és psicòloga i psicopedagoga, i actualment treballa a l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell. Fins ara era la primera tinenta d’alcalde. Fa sis anys que està en política municipal.
Des de principi de juliol, Anna Iglésias és la nova alcaldessa de Madremanya, en substitució d’Albert Peracaula, que ha estat batlle durant catorze anys.
És un relleu a l’alcaldia pactat. Abans de les municipals, Albert Peracaula va anunciar que a la meitat de la legislatura deixaria l’alcaldia
Exacte. Ho vam explicar en el moment que vam presentar la candidatura i volíem que la gent en fos coneixedora.
Una meitat de legislatura marcada per la pandèmia. Com s’ha gestionat la crisi en un municipi de menys de 300 veïns?
Suposo que com a molts municipis, amb molts moments d’incertesa, mirant què podíem fer des de l’alcaldia per ajudar els veïns. Una de les primeres accions que vam fer, en aquell primer estadi de pandèmia, va ser trucar a les persones majors de 65 anys per si els calia alguna cosa, pel que fa a recursos, si podien anar a comprar o algú els anava a comprar per ells, però també estar a prop de les persones que en principi són més vulnerables. També vam adquirir mascaretes i les vam repartir entre els habitants. En general, estar al cas del que es podia anar fent i què no en la represa. Perquè el que més hem trobat a faltar han estat les activitats i el contacte social. Som un poble molt actiu en aquest sentit. I tot això es va aturar en sec. I després la represa ha estat costosa en alguns moments. Complir amb totes les normatives no és fàcil, i menys quan no tens treballadors municipals. Tot és una mica més complex a l’hora de fer controls als accessos, per exemple. Però ja hem reprès moltes de les activitats que vam haver de deixar de fer.
Quina és la problemàtica d’habitatge a Madremanya. El turisme rural fa encarir els preus a l’hora d’adquirir una primera residència?
No crec que siguin les cases de turisme rural les que facin pujar preus. Sí que penso que el poble cada vegada es coneix més que abans. I hi ha hagut famílies que s’han establert al poble amb un lloguer temporal, però que després s’hi han sentit a gust i volen quedar-s’hi de forma permanent i comprar un habitatge. També hi ha persones que viuen en altres municipis i després decideixen anar a viure a un poble petit i ben comunicat i amb serveis al voltant, i busquen aquesta zona. I és aquesta suma de casuístiques que fa que hi hagi dificultats per trobar cases de lloguer i de compra. Hem demanat una subvenció a la Diputació de Girona per fer un estudi d’habitatge i analitzar quina és la demanda real, quines són les necessitats, i en funció d’això poder preveure possibles polítiques d’habitatge. És un ajut per fer una anàlisi de la situació. Així sabrem quines necessitats tenim i què és el que podem fer.
En quina fase es troba el pla estratègic de desenvolupament local, que ha de ser un full de ruta a deu anys vista?
Finalment l’hem pogut reprendre després del parèntesi que ha suposat la Covid-19. Just dues setmanes abans del confinament, estàvem a punt de fer la trobada oberta amb tots els veïns. Hem volgut ser cautelosos a l’hora de reprendre-ho, amb totes les mesures de seguretat. Perquè ens interessava que hi pogués participar tota la població, i vam pensar que en determinats moments més inicials, hi hauria persones que no hi assistirien per por. I ho hem reprès a principis de juliol, que vam fer la primera trobada. Va ser una anàlisi de la situació, d’en quin moment ens trobem com a poble. I es van plantejar tres temes diferents: social, econòmic i territorial. Vam fer grups per cada una de les temàtiques i vam pensar fortaleses i debilitats que com a municipi tenim en aquestes tres àrees. També idees per millorar-los. Hi ha una empresa que està fent el buidatge dels continguts, del que es va parlar en aquella trobada, i un cop el tinguem el publicarem. Després podrem passar a la segona fase, una segona trobada per definir quines idees són viables, prioritàries, a curt termini, i definir aquest full de ruta.
Quins reptes es proposa?
El que marcarà serà el pla estratègic. Com a regidors podem tenir idees. Som set en l’equip de govern, però al final som set representants del poble i ho hem de decidir entre tots. Per mi, el pla estratègic és molt important en aquest sentit. Allò que decidim tirar endavant ho haurem decidit entre tots. Nosaltres que estem al capdavant de l’Ajuntament en aquest moment ho posem en marxa però avalats per totes les persones que hi han participat. També tenim pendent enllestir la carretera. S’ha fet l’ampliació de Monells fins a Madremanya però falta acabar l’entrada del poble. Hem de veure quina solució se’ns planteja.
Estem en risc alt d’incendi. És una preocupació?
La gestió forestal, pel lloc on vivim i l’estima que tenim a l’entorn i a les Gavarres, és un tema que preocupa. A escala municipal, podem fer el que podem fer. És un tema a tenir en compte per instàncies superiors. Però tots els que en fem ús, ho fem de forma respectuosa. Gaudir-lo però respectant-lo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
