“No val tenir només sentit comú, cal coneixements”

Sempre he estat una persona molt activa en qüestions del municipi i molt participativa en la vida associativa de Salt. I el meu càrrec va venir a proposta de la meva antecessora, Maria Carbó. En aquells moments desconeixia gran part de la feina que fan els jutjats de pau. Hi ha un gran desconeixement de les tasques que s’hi fan. Vaig pensar que era un servei més que feia al meu municipi. Va sortir a concurs. Surt al BOP. Són càrrecs de quatre anys. I cada quatre anys es renova el càrrec però has de fer el procediment igual que la primera vegada: presentar de nou la sol·licitud a l’Ajuntament, que per ple nomenen candidata, i és el poder judicial qui en definitiva ho ratifica.

A les comarques gironines som pioners en moltes coses i a Salt concretament les dones han estat al capdavant del jutjat de pau des de fa dècades. Soc la jutgessa titular i l’Agnès Rigau és la jutgessa substituta. L’any passat va fer 25 anys que feia de jutgessa substituta i la Maria Carbó havia començat uns anys abans. Per tant ens remuntem gairebé a trenta anys de jutgesses de pau a Salt.

No tots els jutjats de pau tenen la mateixa feina. No es pot comparar la feina en un poble petit amb la d’una ciutat com Salt. Si posem en una balança la tasca del jutjat de pau, la que porta el major pes és el registre civil: naixements, defuncions i, en el cas de Salt, amb la diversitat dels seus ciutadans, hi ha molta necessitat del registre civil per fer moltes gestions. Sobre si les noves tecnologies substituirien la gestió presencial, en el cas de Salt no es pot deixar el ciutadà sense una assistència física perquè no tothom té els mitjans, i la justícia de proximitat és això: donar un servei ràpid i eficaç. També hi ha altres competències, com l’acte de conciliació, que és molt gratificant.

No m’agrada usar la paraula mediador perquè ja hi ha mediadors professionals. I a vegades el jutge de pau recomana, en un conflicte, fer un acte de mediació, que és un acte voluntari, mentre que la conciliació és un acte jurídic. És a dir, s’aixeca una acta que signen les parts on hi ha els compliments que han pactat. El jutge de pau fa que s’arribi a una bona entesa. Permet descongestionar els tribunals de primera instància, que estan col·lapsats amb casos que el jutge de pau pot assumir perfectament. És una de les propostes que fem des de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia: donar un servei públic de justícia de proximitat, un primer esglaó que podem assumir perfectament. Fer que la justícia sigui més ràpida.

Coneixement. No val tenir només sentit comú. Quan vaig començar feia sentències perquè tenia competències en penal, en qüestions d’injúries, però avui en dia tinc judicis civils. Tens un judici i has de dictar una sentència. Has de saber interpretar el que tens a les mans. I has de saber escoltar. Tota persona que aspira al càrrec hauria de fer un curset d’iniciació. I no és obligatori, però aposto perquè ho sigui. Jo tinc un grau de ciències polítiques i de l’administració, que inclou matèries de dret.

El meu primer casament, que va ser de dues dones, va ser molt emotiu. També vaig resoldre un conflicte entre dos veïns amb una amistat trencada. Van sortir donant-se la mà, amics, i amb una solució que els convenia. Va ser una experiència molt maca. Només amb l’eina de la paraula, la més poderosa, es va poder resoldre una qüestió que hauria acabat molt malament si hagués anat al jutjat.