Via lliure i festa
Els conductors s’aturaven igual als peatges i alguns treien els diners o la targeta en no creure’s que abans de mitjanit ja no es pagava
El peatge de Vilassar es va convertir en una celebració i el punt de trobada de columnes de cotxes provinents del sud i del nord per celebrar l’alliberament
Amb hores d’antelació per ser puntuals a una cita històrica: deixar de pagar per moure’s per la comarca. Prop d’un centenar de persones no es van perdre la convocatòria al peatge de Vilassar de la C-32 i volien ser dels primers a esperar com a la mitjanit s’aixecaven les barreres en el punt exacte on fa 52 anys s’inaugurava la primera autopista de pagament de tot l’Estat espanyol. Al capdavant, els vehicles amb les pancartes de la plataforma Preservem el Maresme obrien pas a una marxa que anava en direcció al peatge d’Arenys de Mar. “Sense pressa els anirem creuant tots fins a Santa Susanna, només pel gust d’anar i tornar sense pagar”, deia ahir eufòric el coordinador de la plataforma, Antoni Esteban. “Espero veure tots els llums de color verd”, deia en veu alta Esteban, que encapçalava la comitiva de cotxes que en els darrers deu anys ha liderat les mobilitzacions en contra dels peatges a la comarca. I els va veure... ja en arribar al peatge, tres hores abans del previst; a quarts de nou ja s’havia obert la barrera i els conductors no pagaven.
La majoria de conductors s’aturaven igualment al peatge, tot i el semàfor verd. Molts treien la targeta de crèdit o els diners, i comprovaven que no calia pagar res abans d’engegar. Com si no s’ho creguessin. Això sí, tocaven, molts, el clàxon en senyal de victòria. Els responien els maresmencs que s’hi anaven concentrant per sopar i “enterrar” un peatge i per reivindicar que no es torni a fer pagar per circular a les vies ràpides i recordar que encara en queden quatre de pagament. Amb la lectura del manifest Una oportunitat històrica els organitzadors entenen que la fita assolida només és la “primera peça del dòmino” per exigir una millora de la mobilitat i el transport públic, sobretot pel que fa al servei ferroviari, però també a les actuacions pendents per descongestionar l’N-II ara que hi ha l’alternativa de pas de l’autopista. Els veïns d’Alella es van acostar també al peatge que durant anys van reclamar que s’aixequés per als residents. Els operaris d’Abertis, en la seva última nit de feina, només vetllaven perquè ningú no prengués mal entre els qui badaven i els conductors sorpresos, i recomanaven passar amb senyals als conductors.
A Martorell, els conductors que creuaven el peatge més gran de Catalunya, estrenat el 1972, ho feien sorpresos. Tornaven de treballar i no s’ho podien creure. S’havia avançat tres hores la decisió i molts feien sonar les botzines, mentre els operaris de la concessionària s’apressaven, ahir al vespre, a muntar els rètols de velocitat màxima 30 km/h, a totes les bocanes. Com a Sant Julià de Ramis, on també es van concentrar unes quantes desenes de ciutadans, per festejar que s’aixequin barreres. Hores abans, però encara pagant, havien celebrat l’alliberament unes quantes desenes de vehicles en marxa lenta des de Salou fins a Vila-seca. També una marxa lenta de cotxes pujava de sud a nord del país amb la intenció de no haver-se d’aturar. Van sortir de Salou i s’hi van afegir alguns conductors de Lleida. Altres desenes de vehicles van baixar des de Lloret. Van confluir les diferents plataformes al peatge de Vilassar, de manera simbòlica.