Acoblament

El polèmic projecte Castor ja pren forma. Una estructura mastodòntica, coronada amb una grua marina que pot aixecar fins a 14.000 tones, treballa 22 quilòmetres mar endins, just davant del port de Vinaròs. La grua Saipem 7.000 és la segona més gran del món i el seu objectiu és instal·lar la plataforma marina de pous del projecte Castor, un magatzem subterrani de gas natural que aprofitarà un antic jaciment petrolier que és a més de 1.750 metres de profunditat. Recaredo del Potro, el president d'Escal UGS, va oficiar ahir de mestre de cerimònies en un parell de viatges que l'empresa que promou el projecte Castor va organitzar per a la premsa de Castelló i de les Terres de l'Ebre. Amb la presència del subdelegat del govern de l'Estat a Castelló, Antonio Miguel Lorenzo, interessava donar la imatge que les obres de la plataforma marina són absolutament segures per als veïns de Vinaròs i per al medi ambient, així com una veritable oportunitat per a l'economia del nord del País Valencià. Però sobretot, que es tracta d'una aposta estratègica de l'Estat espanyol, ja que es garanteix una reserva de gas natural per als pròxims 50 anys.

Per arribar fins a la plataforma marina es va utilitzar el vaixell britànic Vos Enterprise, que almenys durant els pròxims dos anys s'encarregarà de vigilar constantment els treballs, ja que està especialitzat en incendis, episodis de contaminació i naufragis, amb capacitat per rescatar 400 persones. L'afluència de periodistes va ser tan important que Escal UGS va haver d'organitzar dos viatges, un al matí i l'altre a primera hora de la tarda. “Volem fer les coses amb total transparència”, va insistir Del Potro. De fet, Uscal UGS se sent molt vigilada, i no només pels opositors del projecte Castor –la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia reiterava ahir que el dipòsit submarí de gas és perillós i potencialment contaminant–, sinó també per les asseguradores i els bancs. La inversió supera els 1.300 milions d'euros, i l'operació ha necessitat l'aliança de dinou bancs europeus, japonesos i americans. Segons Del Potro, els bancs fins i tot han nomenat un supervisor de les obres, que ja viu a Vinaròs.

Les maniobres tècniques d'aquests dies consisteixen a acoblar les dues parts de la plataforma marina, els anomenats jacket i topside. El primer és una estructura de ferro reticulat amb més de 75 metres d'altura que s'ha enclavat al fons marí i en la qual s'acoblarà el topside, la part superior de la plataforma. Entre totes dues sumen 2.400 tones. Però només els pivots que han enclavat el jacket al fons marí ja pesen 200 tones. La part inferior de la plataforma s'ha construït a Cadis, a les instal·lacions de Dragados Offshore, i va arribar al port de Vinaròs diumenge passat, provocant una gran expectació entre els veïns. El mateix dia va arribar a les costes de Vinaròs la part superior de la plataforma. El topside s'ha construït als Estats Units, a càrrec de l'empresa Kiewit Texas, però ha arribat via Rotterdam en una barcassa especial. Un cop als Països Baixos, el topside va ser carregat a bord de la grua Saipem 7.000, que justament ahir va començar els treballs per acoblar les dues parts de la plataforma. La part inferior ja estava enclavada al fons marí, “un dia abans del calendari previst”, segons va destacar el president d'Escal UGS. El topside té 800 metres quadrats, distribuïts en dues plantes, i al seu interior té els equipaments necessaris per donar suport a la perforació dels pous. En canvi, a la coberta té les instal·lacions de superfície i els equips de senyalització i seguretat.Quan estiguen del tot acoblades les dues parts, començarà la perforació dels dotze pous nous, que se sumaran al sondeig que ja es va fer el 2005, el Castor 1. Per fer els pous s'utilitzarà la plataforma de perforació Hakuryu-10, que té 72 metres de llarg, una amplada de 68 metres i tres potes de 154 metres d'altura, i que ja és al port de Castelló. A Vinaròs, treballarà durant divuit mesos, ja que la previsió d'Escal UGS és començar a injectar gas natural al futur dipòsit submarí a partir del maig del 2012. La plataforma marina estarà unida a una planta terrestre per un gasoducte de connexió, amb un traçat principalment submarí, les canonades del qual ja estan dipositades al nou moll industrial del port de Vinaròs. Finalment, hi haurà la planta de tractament terrestre Ignacio Pérez, que incorporarà les instal·lacions de comprensió i tractament per a la injecció i extracció del gas. Un cop en servei, el projecte Castor tindrà un volum de 1.300 milions de metres cúbics de gas operatiu, i un matalàs de 600 milions de metres cúbics de gas, amb una capacitat d'injecció i extracció de 8 i 25 milions de metres cúbics al dia, respectivament. A més, la plataforma podrà ser un lloc per regenerar la pesca de la zona, com va recordar ahir Del Potro quan va agrair la paciència i la comprensió dels pescadors de Vinaròs.