Infraestructures

Quinze anys a la recerca d'un lloc

La depuradora va tenir fins a cinc emplaçaments sobre paper abans del definitiu

També va provocar rebuig entre els veïns

La necessitat de tractar les aigües residuals del nord del Maresme es va fer imprescindible l'any 1993. Dos anys després, la Junta de Sanejament va fer una proposta en ferm per construir l'equipament als terrenys de can Florit de Pineda, al costat de la riera i molt a prop del nucli urbà. El municipi va descartar llavors el lloc i va oferir la pedrera de Montpalau, a la muntanya, com a alternativa. L'estira-i-arronsa entre el consistori i la Generalitat es va mantenir fins al 1997, però la solució no va arribar. El canvi de consistori, amb un nou alcalde de CiU i actual diputat, Joan Morell, va fer revifar el projecte. El lloc on fer la depuradora, però, continuava sense consensuar-se, malgrat disposar d'una dotació econòmica.

El 2002 es va decidir que la planta es faria a la pedrera de Montpalau, fet que demanava una gran inversió en canalitzacions i sistemes de bombament. El projecte que es va presentar a la població, va provocar la reacció irada d'una plataforma ecologista de la zona que denunciava que els tubs passessin per la riera. La Generalitat va cedir, va canviar el recorregut i les obres van començar al principi del 2003, però es van aturar mesos després per falta de diners. El nou canvi en el govern a la Generalitat va afectar de ple la depuradora. El nou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va qualificar de “nyap” el projecte de la pedrera de Montpalau. Tots els alcaldes, amb el suport del consell comarcal, van decidir acceptar l'oferiment de Malgrat de fer l'equipament en un terreny a tocar del riu Tordera, amb l'objectiu d'aprofitar l'aigua depurada per fer revifar els aqüífers malmesos. Des de la Generalitat la proposta va ser desestimada i com a contrapartida, Milà oferia fer la depuradora a primera línia de mar, a tocar de la decantadora de Pineda però en terrenys de Santa Susanna. La proposta va provocar les ires dels veïns de Pineda que viuen a tocar de la decantadora i durant l'estiu del 2005 van tallar la N-II i la via del tren com a mesures de protesta. La Generalitat va oferir una nova proposta: una estació d'últim model, que garantia que no hi hauria remors ni pudors, però el lloc triat es mantenia a la platja. Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna, tots dos de CiU, van donar suport al projecte i la decisió va fer trencar el govern a Pineda en el qual també hi havia el PSC i ERC. En aquest temps d'indecisió també es va parlar de posar l'EDAR a la falda del turó de Gràcia, a tocar de la carretera N-II i fins i tot va obtenir el suport dels polítics locals. Les eleccions municipals del 2007 van capgirar les majories a Pineda i el PSC, que havia basat la seva campanya a prometre que la depuradora no aniria a Pineda ni a la platja va recuperar l'antic projecte de posar-la a la pedrera. La Generalitat va acceptar per tancar definitivament l'episodi i no perdre els diners d'Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.