El preu del lloguer baixa a la demarcació tot i l'augment del nombre de contractes
El cost mitjà del lloguer ha augmentat al Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i el Baix Empordà és on la baixada és més destacada
A tot Catalunya, l'augment del nombre de contractes de lloguer del 2008 respecte al 2007 va ser d'un 28%, i va arribar fins als poc més de 80.000 contractes firmats. D'aquests, 8.006 s'han firmat a les comarques gironines, que han tingut un augment superior al de la resta de Catalunya, d'un 34,7%. Aquest augment de demanda ha anat acompanyat alhora d'una important pujada de l'oferta, tot plegat provocat tant per l'aturada dels crèdits com per la necessitat de posar en el mercat habitatges sense ús i que no es venen. Però mentre que en el conjunt de Catalunya aquesta equació ha comportat una estabilització dels preus –només un 1% d'augment de mitjana, que s'ha situat en els 908 euros mensuals a causa sobretot del que es paga a Barcelona–, a Girona ha representat una disminució d'un 6% de mitjana. De fet, els preus han baixat arreu, tret de l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany.
La Jonquera, el més car
Dels quinze municipis gironins que han signat més de cent contractes nous durant el 2008 –Blanes, la Bisbal d'Empordà, Olot, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Banyoles, Castelló d'Empúries, Figueres, Girona, la Jonquera, Llagostera, Lloret, Salt, Roses i Sant Feliu de Guíxols–, n'hi ha que han vist com el preu queia espectacularment –a la Bisbal, Blanes i Palafrugell han disminuït un 35%, un 21% i un 29% respectivament–, mentre que a l'Alt Empordà augmentaven. A la Jonquera és on més ha pujat, i és l'únic municipi d'aquests quinze en què és superior als 1.000 euros. A Girona, el preu és de 754 euros –un 8,8% menys–; a Figueres, 618 –un 2,2% més–; a Banyoles, 670 –un 5,3% més–; a Salt, 596 –baixa un 11%–, i a Olot, 537, un 4% menys.
1.610 rendes bàsiques
D'altra banda, el govern espanyol ha pagat 1.610 rendes bàsiques d'emancipació –ajuts per al lloguer– durant el primer trimestre de l'any a les comarques gironines.
Urbanisme aprova el pla històric de Cadaqués
o.mLa comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar ahir el pla especial del conjunt històric de Cadaqués i el seu entorn de protecció. El pla, aprovat inicialment el 2006, va ser definit pel director general d'Urbanisme, Pere Solà, com «un treball enciclopèdic», ja que s'hi detallen tots els edificis i s'hi fixa el grau de protecció de cadascun i també dels seus elements. Per Solà, aquest pla facilitarà la redacció de futurs documents com per exemple el POUM. Fixa quatre grans àrees –nucli antic, extramurs, entorn de la riera de Sant Vicenç i el front marítim– i les divideix en diversos àmbits. La comissió no va acceptar aspectes com ara la creació d'una comissió assessora per donar llicències d'obres –perquè no depèn d'un pla urbanístic– o la regulació de la densitat dels edificis, per aspectes normatius, si bé s'impedirà subdividir-los per guanyar habitatges. Tret d'aspectes concrets com aquests, Urbanisme va valorar molt positivament el pla.
La caserna de Calonge
La comissió va suspendre el projecte de conversió de la caserna de la Guàrdia Civil de Calonge en habitatges, com demanava l'Ajuntament, ja que consideren que s'ha de justificar la pèrdua d'un equipament i que, a més, tampoc no es concreten els habitatges. Finalment, es va aprovar el parc eòlic de Capmany de serra Comunera, que preveu construir tres aerogeneradors.
