El traçat nord també s'incorporarà a la informació pública
La llei obliga a presentar alternatives
El conseller Joaquim Nadal es va comprometre ahir a treure l'estudi a informació pública abans del 15 de maig, obrint així un altre període d'al·legacions perquè les entitats, els particulars i els ajuntaments puguin presentar les seves objeccions al traçat. Segons Nadal, aquest altre període és degut als canvis que s'han incorporat al traçat, que afecten altres propietaris, que inicialment no estaven previstos en les expropiacions. El conseller va expressar que espera que aquest nou procés es faci sobre arguments i s'evitin les desqualificacions personals, si bé va qualificar l'exposició pública de la tardor passada com a «exemplar» en termes generals. En total, es van recollir unes 6.000 al·legacions.
Pel que fa a la incorporació del traçat nord en el projecte, Nadal va recalcar que la llei obliga a presentar alternatives a l'opció preferent. Tal com sortirà a informació, el projecte pel nord és gairebé idèntic al de l'última exposició pública, amb algun petit retoc en algun dels enllaços.
Passió i mort
oriol masLa «guerra» de la variant de la Bisbal fa tants anys que dura, i té tantes batalles a l'esquena, que, independentment del traçat que es defensi, el territori té en general una sensació d'esgotament. El debat va néixer enverinat i ha continuat enverinat fins avui. Els arguments, a banda i banda, s'han repetit, s'han ampliat i s'han aconseguit adhesions de tot tipus. Els ajuntaments, les plataformes i també particulars han invertit molt de temps i diners en mobilitzacions, cartes al director i redacció d'estudis tècnics. Molt pocs han canviat la posició que han defensat sempre, i encara n'hi ha menys de disposats a fer-ho. I ara sant tornem-hi amb una nova exposició pública. Com deia ahir un alcalde, «això és la passió i mort». Per això estem en Setmana Santa.
Trenta anys de projectes i debats
De la variant se'n parla des dels anys setanta
De la variant de la Bisbal se'n parla des de finals dels setanta. Des d'aleshores, han aparegut successivament diversos projectes per desviar el trànsit de pas que circula per dins la ciutat. Primer, en forma de carreteres periurbanes tant pel sud com pel nord del nucli, i després, ja projectant una autovia de quatre carrils, entre Corçà i Forallac, amb projectes que sempre han mantingut unes opcions nord i sud d'esquelet molt semblant, que es diferenciaven només per matisos. Durant tots aquests anys el debat entre els dos traçats es repetia cada cop que es presentava un nou projecte, cadascun amb partidaris ben definits i sense canvis de bàndol significatius. Curiosament, aquesta demora ha servit perquè l'opció que més adeptes guanya cada dia que passa és la de no fer cap variant. Els ajuntaments afectats per la variant s'han mantingut gairebé sempre inamovibles a favor dels traçats sud o nord. Les al·legacions que han presentat en l'últim projecte no difereixen excessivament de les dels projectes anteriors. I pel que fa a la ciutadania, les entitats i les associacions també estan dividides entre el nord, el sud i no fer-ne cap.