S'estrena el carrer Major amb dubtes sobre l'esfondrament

El carrer Major de Viladecavalls s'ha convertit en un eix amb preferència per a vianants més de dos anys després que es produís l'esfondrament d'una part del vial per les filtracions d'aigua que es van tenir lloc quan es feien les obres de construcció d'uns habitatges unifamiliars. L'obra s'ha fet amb el finançament dels fons per a l'ocupació i la sostenibilitat local (FEOSL) i s'ha acabat dos mesos abans del que estava previst, però encara queda pendent saber qui és el responsable de l'esllavissada que es va produir el 10 de maig del 2008. En aquest sentit, hi ha una demanda interposada fa aproximadament uns tres mesos per la promotora dels habitatges, l'empresa Risbach SL, contra els arquitectes directors de l'obra reclamant una indemnització de 500.000 euros, que està pendent de judici.

L'Ajuntament i Risbach van formalitzar un conveni administratiu que es va aprovar definitivament el 26 de febrer del 2009, després d'acceptar algunes al·legacions dels directors d'obra i d'Aigües de Terrassa, mitjançant el qual el consistori es comprometia a aportar 100.000 euros per a l'obra de restitució del vial, mentre que la promotora assumia els 261.442 restants per a la reparació del mur i els treballs tècnics que se n'han derivat. L'acord es va produir per iniciativa de Risbach, que es va negar des del primer moment a assumir totes les despeses després de comprovar que el primer estudi encarregat al despatx d'estructuristes BOMA no assenyalava cap culpable i s'assegurava que la construcció del mur pantalla estava ben projectada i complia el codi tècnic d'edificació i que la seva deformació era acceptable. Aquell mateix informe acabava responsabilitzant l'aigua com a l'“agent” que va provocar el sinistre, tot i no saber-ne l'origen, fent diverses hipòtesis: que fos freàtica provinent del subsòl, d'aigua de pluja filtrada, o que vingués de la pèrdua d'una canalització de la xarxa o, fins i tot, la combinació d'alguns d'aquests supòsits.

Paral·lelament, la promotora també negociava amb l'asseguradora dels arquitectes de l'obra un acord d'indemnització pels costos derivats de l'arranjament del mur, dels derivats de la modificació del projecte i les despeses de les tres setmanes que els veïns van estar allotjats en hotels, que no va acabar fructificant. Sí que ho va fer un acord amb els aparelladors, que van pagar 80.000 euros.

Arran de la fallida de les negociacions, Risbach va presentar una demanada contra els arquitectes, als quals considera responsables de l'esfondrament, i també ho creu el consistori, mentre que, pels arquitectes, l'enfonsament es va produir per una fuita d'aigua del clavegueram o de la xarxa –de la qual es va avisar per correu electrònic uns dies abans de l'esfondrament– i la seva feina va ser correcta.