Medi ambient
Carpa a la barbacoa
Els agents rurals interposen 35 denúncies des que va començar l'any
Tot i els avisos, alguns pescadors estrangers hi reincideixen
El pantà de Foix és des de fa dècades una de les zones humides més contaminades de Catalunya. Pel color verdós que tenen les aigües, ja se'n pot endevinar la salut. Segons els ecòlegs i biòlegs del parc natural –que porta el nom del riu que nodreix l'embassament–, aquestes aigües tenen una concentració d'amoni i nitrats que redueix al mínim el seu potencial biològic. Els únics peixos que s'hi troben com a casa són la carpa, el carpí i un híbrid entre aquestes dues espècies, i la gambúsia, el silur i l'anguila, que són espècies que necessiten molt poc oxigen per sobreviure. Això atreu cada any, sobretot a l'estiu, pescadors que paren la canya a la zona per pescar algun dels exemplars d'aquestes espècies i emportar-se'l a casa sense fer cas dels avisos que alerten dels perills del seu consum, per les malalties que tenen, com ara la salmonel·losi. Tot i els esforços dels guardes rurals del parc i del cos d'agents rurals de la Generalitat per fer entendre que la pesca a la zona només està permesa en tres punts molt concrets –la Marina, el moll l'Alzina i Mas Carlús–, si el pescador té llicència i si es practica en la modalitat de sense mort, el nombre de pescadors que intenten burlar la normativa no deixa de créixer. Segons els agents rurals, des de principi d'any ja s'han interposat 35 denúncies de pesca continental, i s'han comissat una quarantena de canyes per diverses infraccions a la llei de pesca. El cos de vigilància va donar a conèixer la dada ara fa dies, després de sorprendre dos pescadors que pescaven, sense tenir cap llicència administrativa, en zones no permeses, i duien un total de 84 carpes de diverses mides al sarró. La notícia va alertar els agents rurals, però no pas els guardes. Els guardes rurals patrullen cada dia per la zona i els agents rurals ho fan periòdicament. Segons el director del parc, Pau Mundó, “hi ha molts pescadors que infringeixen la norma; n'hi ha, fins i tot, que porten la barbacoa de casa per coure els peixos i, quan són alertats de la prohibició, s'encaren als guardes, i alguns hi tornen quan el guarda se'n va”.
La pesca de carpes, l'espècie més abundant al pantà, no només acaba provocant un mal de ventre a qui en consumeix sinó també als responsables del parc perquè els pescadors generen molta brutícia a la zona. La Diputació de Barcelona, l'ens que gestiona l'entorn del Parc Natural de Foix, ha de pagar tres cops l'any la factura d'una empresa especialitzada perquè netegi el paratge perquè els guardes no donen l'abast. La major part dels pescadors il·legals són estrangers originaris de països de l'est d'Europa, i de la Xina, tot i que, tal com explica Mundó, “també hi ha gent d'aquí”. Per això, els responsables del parc han editat fulletons informatius sobre les condicions de la pràctica de la pesca esportiva sense mort en cinc idiomes.
Els dos pescadors que van ser enxampats a la zona amb les 84 carpes al sarró van acabar la jornada amb una sanció. La captura en un refugi de pesca és una infracció tipificada com a greu en la nova llei de pesca, i comporta sancions que van dels 601 als 6.000 euros. A la multa cal afegir-hi la valoració econòmica dels exemplars capturats, que seria de prop de 12 euros la peça.