infraestructures
Sant Pol rebutja millores a l'estació de tren perquè li “trenquen” el paisatge
Denuncia l'intent de privatització de Renfe d'un espai considerat pels veïns com un carrer més del poble i reclama l'històric trasllat de la via a l'interior
Els santpolencs són molt gelosos del seu paisatge urbà. Tant és així que fa dos anys ja van aconseguir aturar les obres de construcció per part de l'Estat d'una passera que entenien que els feia malbé la primera línia de mar. I ara, representats per totes les forces polítiques, tornen a l'atac rebutjant “en la seva integritat” el projecte presentat per Adif per remodelar, millorar i adaptar l'estació de tren. La negativa es va rubricar dilluns en un acord de ple unànime i centra les seves ires en la construcció d'un pas inferior, amb ascensor i escales, que agafa part del domini públic marítim terrestre i afecta un seguit de serveis i espais, com ara la petanca, les dutxes o la caseta dels pescadors. “El projecte inclou unes marquesines al llarg de 70 metres d'entre tres i quatre metres a les dues andanes i una barana que tanca l'accés a la segona andana, la més propera a la platja”, especifica el regidor d'Urbanisme, Ramon Llastarry (CiU) que afegeix que la proposta “aconsegueix un deteriorament i una desfiguració del paisatge, i perjudica l'aspecte dels espais ambientals de la població”.
Del poble
El regidor explica que l'estació és concebuda pels veïns com un vial més del poble i d'ús habitual. “Fa d'unió entre el nucli urbà i la façana marítima i es considera l'andana com a carrer del nucli per reforçar les comunicacions entre els dos sectors del municipi”, assenyala. L'ús restrictiu per als usuaris del tren que quedaria si es tanca l'andana “és impensable i inimaginable, perquè l'estació es patrimoni de tot el poble”. Aprofitant el debat generat al voltant de les obres, des de l'Ajuntament també s'ha tornat a reclamar que s'apliqui el nou traçat ferroviari aprovat en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que trasllada la via a l'interior i deixa lliure la façana marítima. Com a exemple de la defensa aferrissada del paisatge de Sant Pol, Llastarry recorda que a finals del segle XIX, l'alcalde Josep Tobella i Argila va ser exiliat durant 21 mesos per oposar-se a la construcció d'un mur de protecció de la via del tren.
