La contra
De cementiris i abocadors
L'autor situa en un mateix pla reivindicatiu la reactivació del moviment contra Ascó, per la incertesa sobre la seu definitiva de l'MTC, i l'oposició a l'abocador del Pinell
Tornem-hi, no hi ha més remei. Aquest diumenge, dia 17, hi havia prevista una caminada de nous sirgadors antinuclears, des de Móra fins a Ascó, però com que el mateix dia la pagesia d'aquestes comarques (Terra Alta, Ribera d'Ebre i Priorat) celebra la diada de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, amb missa i paella festiva que pot reunir a Bot ben bé dues mil persones, la gent de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear) ha decidit desplaçar els seus efectius a aquest poble de la Terra Alta per plantar-hi el tendal i continuar dient que l'oposició a la instal·lació de la merdeguera radioactiva continua viva, per més que els dos partits catalans hegemònics facin el ronsa en aquest temps preelectoral.
Per més coincidència –i parlant sovint de coses desagradables quan ens referim a aquestes terres–, aquest mateix diumenge, al Pinell de Brai (no gaire lluny de Bot), la població local està cridada a referèndum, de moment no pas per decidir si vol la independència de Catalunya, sinó per si desitja independitzar-se del gran abocador de residus urbans, provinents de la metròpoli barcelonina, un regalet (naturalment enverinat) promogut per l'equip de govern municipal (CiU), ben relacionat amb empreses del sector, a les quals, com ja és costum, tant els fa que governin convergents com tripartits. La qüestió és –com va dir Marc Martínez, de la Plataforma de Veïns del Pinell, en l'assemblea popular de divendres passat– “remenar merda a canvi de misèria, perquè els de sempre es facin d'or”.
Així està el panorama en aquest paratge bellíssim de la Terra Alta i la Ribera, afectades per una crisi agrària espantosa, a punt per a una campanya electoral en la qual el poble ras ja les ha vist de tots els colors, i novament seduïdes per empreses, ministeris i politicastres locals amb la pastanaga dels llocs de treball i dels dinerots que entraran a les arques municipals amb el cementiri a Ascó i l'abocador al Pinell. La gent més digna d'aquesta soferta terra reprèn, amb renovada força, els vells combats territorials dels anys setanta per aturar el mausoleu atòmic d'Ascó i, només fa deu anys, els que van emprendre's per aturar un altre abocador, el de Tivissa, que ha resultat ser un altre engany, ja que allí s'hi acumulen residus –no sempre amb garanties de seguretat– provinents com a mínim de mig Catalunya.
Bravo pel reequilibri territorial, polítics! De fet, el reequilibri ja és correcte, perquè és l'extensió de la globalització consumidora i expandeix, ben repartida per Catalunya, la merdeguera (com diuen al Pinell, gràcies pel mot a Pere Joan Chertó) d'aquest model productiu i de consum ja impossible. Tot això és el que hom aprèn anant per aquests mons comarcals, on et canten les veritats amb un somriure a la boca, amb l'esperança que algun dia els indiferents o acollonits per no portar la contrària als cacics locals sabran veure que un país no es pot construir amb la por de perdre els beneficis –minsos beneficis– que arriben de més amunt.
