medi ambient
El Maresme, obligat a tractar l'orgànica a Tarragona i Lleida
La planta de compostatge de Granollers, que hauria d'assumir la fracció de la comarca, encara no està a punt un any i mig després d'haver-se inaugurat
El territori va generar 25.000 tones d'aquesta brossa el 2009
El Maresme, a través del Consorci pel Tractament de Residus Urbans, tracta des del mes de juny la major part de la fracció orgànica de la brossa a la planta de Botarell, al Baix Camp, a 158 quilòmetres de Mataró. La situació, que pot semblar rocambolesca, s'explica perquè avui dia, i un any i mig després d'haver estat inaugurada, la planta de compostatge de Granollers no pot assumir la fracció orgànica de la comarca com va quedar establert en el pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals. El gerent del consorci, Carles Salesa, explica que durant anys la fracció orgànica de residus municipals (FORM) que es recollia al Maresme, unes 25.000 tones anuals, s'enviava a l'Ecoparc 2 de Montcada i Reixach com a solució provisional. “Al gener va entrar en vigor l'obligació per la qual tots els municipis havien d'aplicar la recollida de la fracció orgànica. Això va comportar que les poblacions de l'àrea comencessin a fer ús de l'Ecoparc 2 i, en conseqüència, el Maresme ja no hi tingués cabuda”, apunta.
Ultimàtum
Durant mesos, l'Entitat Metropolitana de Gestió de Residus va reclamar al consorci que deixés de portar la brossa orgànica a l'Ecoparc 2, “fins que ens van dir que a partir de l'1 de juny ja no se'ns obririen més les portes”. Mentrestant, un cop informada l'Agència de Residus i els mateixos ajuntaments de l'episodi de crisi, es van buscar alternatives. “Calia trobar un lloc que tingués prou capacitat per rebre la nostra fracció i que fos assumible”, recorda Salesa. Sobre la taula es van posar propostes de tot tipus, fins i tot, en un rampell de desesperació, la de dur la brossa orgànica fins a Osca. “És cert que a Osca ens feien uns preus molt bons, però d'una banda es tractava d'una planta que no aplicava els mateixos criteris que nosaltres i de l'altra, en tractar-se d'una comunitat autònoma diferent de Catalunya, el tema del retorn del cànon aplicat per la Generalitat perillava. Es va descartar”, justifica Carles Salesa.
L'opció de Botarell, com a planta pública, va semblar finalment prou acceptable després de veure que al voltant de Mataró no hi havia cap instal·lació capaç d'assumir la producció de la comarca.
Unificar esforços
Del total de fracció de la comarca, aproximadament dos terços es descarregaven a les instal·lacions del consorci, a Mataró. L'altre terç corresponia a aquells ajuntaments, sobretot del Baix Maresme, que duien la brossa directament a l'Ecoparc 2. “Quan l'acord amb Botarell es va resoldre, primer vam habilitar la planta de Mataró perquè poguessin descarregar els camions amb la fracció orgànica provinents de tots els municipis i des d'aquí enviar-los cap al Baix Camp”, explica el gerent. El nou conveni plantejava, però, un encariment del preu de tractament de 10 a 20 euros més per tona. “Vam aconseguir tancar un acord amb la gent de Botarell pel qual els nostres camions descarregaven FORM allà i tornaven cap aquí carregats amb rebuig per cremar a la nostra incineradora”, exposa. Una mena d'intercanvi de cromos que va possibilitar que el cost s'equilibrés. Tot i això, la planta de Botarell limita l'entrada diària de camions a quatre –unes 70 tones– i el Maresme en genera més. “La resta ens hem vist obligats a enviar-la a unes instal·lacions privades d'Alguaire, a Lleida, fins que les reformes a Botarell permetin acceptar tota la nostra fracció”, explica. En qualsevol cas, la planta de referència pel Maresme continua sent Granollers. “Confiem que en pocs mesos podrem aplicar el pla d'infraestructures que ens correspon”, conclou.
