Els enginyers de camins aposten per la interconnexió de xarxes i l'energia nuclear
El col·legi aflora com a nou grup d'opinió reclamant un debat «tècnic i rigorós» per definir les infraestructures a Catalunya
El col·legi veu «limitat i vulnerable» l'actual sistema d'abastament perquè els 4.500 hm³ de capacitat que tenen els embassaments catalans estan repartits «de manera asimètrica», ja que 3.800 corresponen a la conca de l'Ebre i uns 700 a les internes, una xifra, aquesta última, equivalent a la demanda urbana d'un any en aquests territoris. «Això és el màxim que, sense ploure, amb els embassaments al màxim i el consum actual, aguantaria l'àrea de Barcelona», aclareix Frederic Duat, responsable de comunicació del CECCP. «A Madrid, la xifra és de dos anys, i a Marsella, amb el Roine, de 28», exemplifica per defensar una interconnexió de les dotze xarxes d'abastament en alta que hi ha ara al país, acció que «permetria la gestió global del recurs». «Pot costar d'entendre perquè és un tema visceral al territori, però als països desenvolupats hi ha seguretat per a diversos anys, i al cap i a la fi seria una garantia per a tothom», defensa Duat.
En aquest sentit, l'informe recorda, a partir de dades de la mateixa ACA, que hi ha moltes zones amb problemes d'abastament, com el Pirineu, la Catalunya interior –gairebé tota la Conca i l'Alt Camp– i l'interior de les Terres de l'Ebre. «Hi ha l'aigua que hi ha, i se n'ha d'optimitzar el repartiment, garantint els cabals ecològics», referma Ramon Gras, delegat de l'ens a Tarragona, que troba «fonamental» la interconnexió i recorda que «seria bo per al Camp estar connectat cap al nord per si passa res amb la descontaminació de Flix».
Que s'estudiï el Roine
Els enginyers, a més, recorden el compromís assumit per Zapatero d'estudiar un possible transvasament del Roine, una alternativa que creuen que també s'hauria de considerar. Això sí, paral·lelament lloen els esforços del govern en matèria d'estalvi, reutilització i depuració d'aigües residuals, a més de les campanyes per reduir-ne l'ús a l'agricultura, que avui en gasta la meitat de la que es consumeix al país. Si bé no creu que representi prou garantia per si mateixa, el col·legi també creu que «l'extensió raonable de la dessalinització» pot ser «un recurs addicional important», ja que les tres instal·lacions noves previstes a curt termini al Prat, Cunit i la Tordera podran aportar fins a 180 hm³ anuals més.
«Revalorar» la nuclear
Una de les altres grans assignatures pendents, segons els enginyers, és l'excessiva «dependència energètica de l'exterior», que supera el 50%, i que a més s'ajunta amb l'incompliment dels objectius del govern d'arribar al 20% de consum d'energies renovables el 2015, que ara es preveu que se situï tot just en la meitat. Tot plegat, segons Gras, genera un «dèficit important que es compensa amb importacions de França, i que treu competitivitat». Per això troba que l'energia nuclear, que al 2008 va generar el 55% de l'electricitat consumida a Catalunya, «és necessària, ja que contamina menys i és una font segura». Duat hi incideix: «les renovables no tenen prou pes per assumir el total de la demanda, així que cal un debat tècnic i rigorós, al marge d'ideologies i frivolitats, que revalori el pes de la nuclear en el mixt energètic a Catalunya».
En la mateixa línia, tot i que cal fomentar-ne l'estalvi i de fet ja s'està moderant, recorda que «el consum d'energia ha crescut en els darrers anys, i infraestructures com el TAV o les dessalinitzadores van lligades a un consum energètic molt important», per la qual cosa els enginyers fins i tot proposen la construcció d'una nova central de gas de cicle combinat, a l'àrea de Barcelona o la de Girona. Això sí, també cal donar estabilitat al subministrament amb grans obres com la connexió amb França per mitjà de gasoductes i de la línia de molt alta tensió (MAT).
«Cal invertir més en projectes»
El col·legi també reclama, en paraules de Duat, que «de vegades els projectes no porten prou definició tècnica, i s'hauria d'invertir més en aquesta fase». «És un tema pressupostari, els polítics ens haurien de fer més cas», assenteix Gras, que lamenta que «de vegades es fan canvis sobre la marxa, arran de decisions precipitades». «Un bon projecte garanteix més bona qualitat de l'obra, terminis millors i fins i tot un estalvi», raona Duat. Gras fins i tot ho exemplifica en el cas de la línia del TAV entre Montblanc i la Riba, on s'ha disparat el cost per reforçar primer dos dels túnels i ara el viaducte del Candi. «Tots al territori sabíem que hi havia argiles expansives, i per sort té solució tècnica», diu. Gras, que «espera» que el problema s'hagi tingut en compte en el disseny del túnel de l'A-27 a Lilla, reparteix culpes: «els enginyers sempre treballem amb una gran incertesa, el risc zero no existeix, però si els projectes es fan ràpidament i amb poc pressupost tot va encadenat». Per evitar-ho, recepta «que es planifiqui millor i es gastin els diners que toca»: «a Alemanya el projecte pot arribar al 30% del cost de l'obra, però al cap i a la fi estalvia diners en acotar-se la incertesa».
«Falta anàlisi crítica»
«Som els qui més entenem en infraestructures, i ara que tant se'n parla, volem participar-hi per ajudar a ser punters». Així de ras i curt justificava Ramon Ros la redacció de l'informe base presentat ahir pels enginyers tarragonins, a partir del qual faran un seguiment anual –el primer al novembre sobre transport, i el segon al maig de 2010 sobre medi ambient i territori– per avaluar-ne l'evolució. «Hem trobat una manca d'anàlisi crítica per avaluar l'estat de les infraestructures, i creiem que és important que hi hagi una veu tècnica deslligada d'interessos polítics i econòmics», assegurava Frederic Duat, que diferenciava el document de l'indicador d'infraestructures que les cambres de comerç tarragonines també publiquen semestralment des de fa un temps: «en el seu també hi participem, i és més social, i aquest en canvi és més tècnic i amb terminis biennals més raonables», indica. De fet, el repte dels enginyers, que demanen als polítics «més rigor en els compromisos i terminis», és «fer un seguiment de manera professional, que reflecteixi ajustos i necessitats», i que acabi esdevenint un «document de referència», semblant al que editen des de fa anys els seus col·legues d'Anglaterra, que n'han fet «un clàssic que ningú discuteix».
«És absurd que el TAV s'acabi a Castelló»
Els enginyers es feliciten que s'hagi «conformat una regió a l'arc mediterrani» on desenvolupar noves infraestructures ferroviàries. En aquest marc, Gras veu «absurd que el TAV s'acabi a Castelló, cal que n'hi hagi a tot el corredor fins al port de Tarragona, i que siguin vies separades d'ample europeu per a viatgers i mercaderies», una qüestió que de ben segur centrarà el debat els propers anys. El col·legi, a més, aposta per potenciar el transport marítim de mercaderies a través dels ports de Tarragona i Barcelona. Pel que fa a la xarxa viària, restarà amatent sobretot a la construcció de l'A-27, l'autovia de Montblanc, i que la d'Aragó, l'A-68, arribi a Catalunya.
