El fiscal manté el setge als abocaments d'aigües fecals

La polèmica sobre qui ha d'assumir la responsabilitat dels abocaments d'aigües residuals a les lleres dels rius no ha fet res més que començar. Des de la fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, amb competències a la demarcació, s'afirma que continuarà ferma en les investigacions que té obertes als municipis que tenen urbanitzacions que aboquen les aigües fecals als rius i no a les depuradores.

Només aquest any, la fiscalia ha presentat querella contra sis alcaldes, acusats de delictes contra el Medi Ambient, i té altres investigacions obertes, com ara al municipi de Subirats. Precisament, a principi d'octubre, tres alcaldes de la comarca de l'Alt Penedès es queixaven obertament a aquest diari que havien estat citats a declarar a la fiscalia com a inculpats d'un delicte contra el medi ambient per aquests vessaments il·legals.

Des dels ajuntaments s'assegura que qui té la competència sobre la construcció de depuradores és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els consistoris. Els batlles, però, saben que la llei obliga els ajuntaments a construir les xarxes de clavegueram que connecten les urbanitzacions amb les depuradores. En aquest sentit, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, afirma que tots els vessaments “són d'urbanitzacions i de fa anys”. Les anàlisis toxicològiques evidencien que, en certs casos, “el riu és una claveguera”.

L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), serà el primer a ser jutjat per aquest tipus d'abocaments. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a cinc anys de presó per haver permès des del 2007 el vesament d'aigües residuals generades per la urbanització Terra Brava al torrent de les Roques Llises, i que afectés la riera de la vall Lliparda. Xavier Melero, advocat de l'alcalde de Tordera, ultima ara l'escrit de defensa, en què sol·licita l'absolució del batlle. Per Melero, “Tordera ha complert el que li ha manat l'administració hidràulica, fins i tot van negar-li que fes mesures cautelars”. Hi afegeix que els seus abocaments estan “permesos” per la disposició inclosa en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de l'any 2009, segons la qual el govern català permet aquests abocaments contaminants en els casos dels municipis que estiguin inclosos en el pla de construcció de depuradores de 2005, l'anomenat PSARU (programa de sanejament d'aigües residuals), sempre i quan no incrementin el cabal fixat per l'ACA.

En resum, hi ha una polèmica jurídica i la fiscalia manté que és superior la llei estatal de protecció de l'aigua a la disposició de la Generalitat.“La llei prohibeix la contaminació aquàtica, i no pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit”, assegura el fiscal, que exposa que els ajuntaments –en espera de la depuradora– poden realitzar mesures provisionals, com canalitzar els abocaments en dipòsits.

Davant el malestar del món local, la Federació de Municipis de Catalunya ha acordat demanar “la intervenció al president del govern català per evitar més imputacions, i sol·licitar a la fiscalia un treball conjunt per resoldre-ho”. Per ara, ningú no ha mogut fitxa.