Susqueda, l'arquitectura aplicada a l'enginyeria

Quan el govern franquista va decidir construir el pantà de Susqueda, Hidroelèctrica de Catalunya va encarregar el projecte tècnic i la direcció d'obra a Arturo Rebollo. Natural de Zamora, només tenia 28 anys, però suficients per dissenyar aquesta gran obra. Va viatjar a Itàlia i França per provar materials en laboratoris i aprendre de l'experiència d'aquells països en fer preses de volta de doble curvatura, diferents a les de gravetat, habituals al país. El motiu d'aquest canvi constructiu va ser bàsicament econòmic, segons explica el fill d'Arturo Rebollo, Josep Rebollo, que va treballar amb el seu pare en el seguiment del comportament de la presa. Rebollo fill explica que les preses de volta són més barates i que, per les condicions del terreny i de l'orografia on s'havia de situar, aprofitant un congost per on passava el Ter entre les serres de Montdois i Sant Benet, aconsellaven aquesta opció.

Per calcular l'estructura, es va fer servir l'únic ordinador IBM que en aquell temps hi havia a Catalunya: “aleshores no hi havia models matemàtics ni la maquinària actual, per tant no podem dir que es tracti d'una presa de gran complexitat. Avui en dia, calcular la construcció d'un xalet és molt més difícil que fer-ho llavors amb una presa”, diu Rebollo. També destaca les dues grans característiques pròpies que el seu pare va aplicar al projecte.

Una va ser el seguiment i el control que es va anar aplicant a la presa, i l'altra, la introducció d'elements més vinculats a l'arquitectura que a l'enginyeria, com elements estètics. En el primer cas, fins al 1993 el mateix Arturo Rebollo va anar dirigint ell mateix el seguiment al detall del comportament de la presa, per seguretat i també per comprovar que havia encertat amb els càlculs. Com a curiositat, es calcula que la presa es mou uns deu centímetres entre l'estiu i l'hivern a causa de les temperatures.

En tot cas, tots els càlculs i el procés de construcció els va publicar en un llibre, un fet poc habitual en obres d'enginyeria d'aquesta mena, i això ha convertit Susqueda en un referent internacional. S'han aplicat els mateixos criteris constructius en moltes preses d'Argentina i Bolívia, per exemple. “Creu que l'obra s'ha de poder ensenyar, i la gent l'ha de poder avaluar. És un defensor de compartir el coneixement”, explica. De fet, Arturo Rebollo –que ara té 77 anys–, és doctor en enginyeria de camins i llicenciat en sis carreres més com història de l'art, geologia, filosofia o arquitectura, entre altres.

Aquestes inquietuds demostren una dimensió del personatge que sens dubte va influir en la definició del projecte. La sala de les columnes, situada a l'interior d'un dels extrems de la presa, i un emblema del pantà, és una obra que no té cap raó de ser segons criteris estrictament d'enginyeria, de la mateixa manera que algunes de les sales de la central hidroelèctrica. “Susqueda va ser una obra pionera en molts aspectes, però el gran atractiu és la bellesa de la presa, i com s'integra en el paisatge”, explica Josep Rebollo, que apunta que molts dels materials que es van utilitzar eren de la mateixa zona, que es van tenir en compte detalls com la forma de les corbes i que una de les grans discussions del seu pare amb l'empresa va ser replantar amb pins les parets de les muntanyes que havien quedat afectades per l'obra.