El govern admet que hi ha pedreres en situació irregular
Diverses activitats extractives han evitat el filtre de la comissió d'Urbanisme, que veu insuficients els informes municipals
Els proteccionistes s'hi aferren en els recursos contra tres autoritzacions al terme de Riudecols
“Per entendre'ns, no estan demanant el permís d'obra i, si algú ho denuncia, un jutge els pot donar la raó [als denunciants]”. Així de clar es va manifestar el cap dels serveis territorials d'Urbanisme de Tarragona, Francesc Santacana, sobre la situació d'algunes pedreres del Baix Camp, sobretot les que s'han posat en funcionament darrerament, per exemple al terme de Riudecols. “En els últims cinc anys no ha passat cap pedrera per la comissió d'Urbanisme de Tarragona”, admet Santacana, que no ho veu lògic, però que a la vegada analitza el buit que miren d'aprofitar les empreses, amb la connivència –voluntària o ignorant– dels ajuntaments: “La regulació d'aquestes activitats és genèrica i es produeix un curtcircuit”. Ho diu per il·lustrar el fet que, per tal d'aconseguir la llicència mediambiental per a l'extracció d'àrids, que atorga el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, les empreses promotores de les pedreres demanen un certificat de compatibilitat urbanística als ajuntaments, però amb aquest pas driblen l'obligatorietat de tramitar un document de planificació urbanística acurat, perquè sigui avalat pel govern a través de la comissió d'Urbanisme territorial de torn. “Els certificats acaben sent informes tècnics, fets pels serveis tècnics del consell comarcal, però sense declaració d'impacte i sense contingut urbanístic”, denuncia l'advocat i secretari de l'associació en defensa del territori i el patrimoni de Riudecols (Delterpa), Ferran Roca, que explica que, amb aquests i altres arguments, la plataforma haurà presentat al jutjat tres contenciosos administratius contra les autoritzacions de tres activitats al terme d'aquest municipi del Baix Camp, el més pressionat per la proliferació de pedreres. L'argument de la irregularitat urbanística l'han fet servir per recórrer contra l'autorització de la pedrera Ana Belén i contra la instal·lació d'una planta asfàltica a la zona d'extracció de la mateixa empresa (Considetesa) que explota l'Ana Belén. A més a més, els serveis jurídics de l'associació estan preparant un altre contenciós, amb fonaments similars, contra la llicència atorgada a la tarragonina Baltasar López per la pedrera situada a prop del nucli i la riera de les Voltes, una explotació que ara fa un any i mig va ser el detonant d'un important moviment d'oposició a les pedreres a Riudecols.
Si els recursos prosperen, totes les empreses que exploten aquestes instal·lacions es veurien si més no obligades a regularitzar la seva situació amb relació a la legalitat urbanística. A Riudecols hi ha una quarta pedrera –la més gran, antiga, i en aquest sentit ben regularitzada, és la de La Ponderosa– que també està tramitant el permís ambiental: es tracta de la mina Creuet, a explotar per Vivers i Jardineria Jordis SL; i també es troba en tramitació una altra pedrera polèmica al terme municipal de l'Argentera. Les pedreres, a més de l'autorització ambiental, reben el permís d'activitat de la direcció general de Mines, del Departament d'Economia.