Alcaldes del Segrià acusen el de Seròs d'enganyar-los amb el pla de l'abocador

Els alcaldes de Maials, Aitona, Almatret, Llardecans i Torrebesses, tots del Segrià i de diferents colors polítics, van acusar ahir l'empresa promotora de l'abocador de Seròs i l'alcalde d'aquest poble, Gabriel Pena (ERC), d'enganyar-los.

Els municipis, juntament amb cooperatives i regants del Segrià Sud, han finançat un estudi que demostra les grans diferències que hi ha entre el projecte de Seròs i el de l'argilera Elena de Cerdanyola del Vallès, una instal·lació que se'ls va dir que era el model a imitar a Seròs. La realitat, segons l'informe, és que a Seròs s'estima una capacitat per a 1,1 milions de tones de residus i a Cerdanyola n'hi caben 700.000, i que al metropolità els residus arriben amb bales retractilades i tractades prèviament, mentre que al del Segrià arribaran “a dojo”, segons l'estudi. A més, la tipologia de brossa també és diferent. A Cerdanyola s'emmagatzemen només residus urbans i a Seròs, segons el projecte, hi aniran residus sense tractar i procedents d'indústries del paper, tèxtil, de la pell, químics, medicaments, cosmètica caducada, restes de pintura i de centres mèdics i veterinaris, a més de terres contaminades o fangs de depuradores.

Els alcaldes contraris a l'abocador van manifestar ahir a Lleida que se'ls ha tractat “d'ignorants”, però “fer-nos comparar una instal·lació amb l'altra és enganyar-nos perquè són diferents”, va afirmar Joan Sabaté, alcalde de Maials. I hi va afegir: “Ens van vendre que farien el mateix que a Cerdanyola i el seu propi projecte els desmenteix”.

L'informe també constata la inestabilitat dels terrenys triats a Seròs perquè a sota hi ha una mina de carbó en desús. També temen la contaminació d'aigües potables.

El projecte de Seròs “ja no és creïble” i ara demanaran a Medi Ambient que el desautoritzi. Aquest està ara aturat cautelarment perquè el Consell del Segrià busqui emplaçaments alternatius al triat.