urbanisme
Dotze municipis cerdans fan pinya en la gestió urbanística
La comissió d'Urbanisme ha aprovat el pla general que han fet de conjuntament
L'ens completa l'ordenació iniciada pels plans directors territorial i urbanístic del Pirineu i l'Alt Aran
La comissió d'Urbanisme ha informat favorablement el text refós del pla d'ordenació urbanística supramunicipal de la Cerdanya, que abasta 12 municipis de la comarca, de la banda gironina i de la lleidatana. El pla, elaborat pel Consell Comarcal de la Cerdanya, consisteix en la pràctica en una política de gestió urbanística per a aquests nuclis, anant més enllà de la simple reserva de sòl. Així, fixa criteris per millorar l'estructuració de nuclis urbans, protegir el patrimoni, crear espais centrals de relació, vetllar per la diversificació tipològica i dels usos i mantenir les estructures tradicionals del paisatge ceretà.
La comarca de la Cerdanya té una població de 18.656 habitants i un total de 17 municipis. El clima, el paisatge, les estacions d'esquí i la millora en les comunicacions que va representar l'obertura del túnel del Cadí han fet possible un important desenvolupament econòmic, sobretot de la mà del turisme, provocant grans canvis en l'estructura econòmica tradicional i un boom desmesurat de la construcció, especialment de segones residències. Tots aquests canvis feien necessària la nova planificació per a la comarca de la Cerdanya.
Actualment, està aprovat el pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran, que fixa les gran directius per al desenvolupament futur de tota aquesta àrea muntanyenca, i també el pla director urbanístic de la Cerdanya, que en desenvolupa i concreta algunes per a la comarca. El nou pla supramunicipal completa la planificació de la Cerdanya.
LA XIFRA
D'un cap a l'altre del territori
El nou pla general abasta 12 municipis i 53 nuclis de població. Es tracta de Bolvir, Das, Fontanals, Ger, Guils, Lles, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu i Urús. El pla parteix de la valoració dels resultats del planejament general dels anys 80, centrat gairebé exclusivament en la reserva de sòl per al creixement per construir una política de gestió urbanística. A més de recollir les estratègies de desenvolupament que assigna el pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran per a cada nucli, fixa una sèrie de criteris d'ordenació. Així, aposta per consolidar els municipis existents, millorant la seva estructuració amb la creació d'espais de centralitat i protegint-ne el patrimoni. Delimita també àrees de reforma o rehabilitació en els diferents nuclis, limita l'impacte visual de les construccions en sòl urbanitzable, vetlla per la diversificació tipològica d'edificacions i la barreja d'usos i, entre altres coses, impulsa l'habitatge protegit.
