Aerogeneradors al camp de batalla
La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país
-
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. R.ROYO. -
-
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. R.ROYO.
Actualment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en funcionament. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aerogeneradors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això canviarà, ja que abans que acabe l'any estaran en funcionament tres centrals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mudefer I i Mudefer II, totes dues a Caseres i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts respectivament. Les previsions són que en només dos anys es posen en marxa la resta de projectes eòlics autoritzats a la comarca, que amb 223 aerogeneradors produiran 493,9 megawatts, comptant el de les Comes de Vilalba. Tot plegat representarà una inversió global de més de 500 milions d'euros –només els deu parcs eòlics que projecta la societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 milions d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de quatre parcs eòlics més a la part sud de la comarca promoguts per la societat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inversions més potents que s'hauran fet mai a la comarca; a més, destaquen que es crearan desenes de llocs de treball en el manteniment dels aerogeneradors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any revertiran a la comarca 2,5 milions d'euros anuals en concepte de cànons i taxes.
«Massificació»
Però una part de la societat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que denuncia que el govern està permetent una «massificació desaforada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets característics pel seu valor paisatgístic i el que és més greu, en espais on s'ha constatat la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre. «Els parcs de Corbera d'Ebre i la Fatarella ocuparan espais on la Batalla de l'Ebre va ser molt cruenta i on encara queden nombrosos cossos de soldats, principalment republicans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afirmava un dels portaveus d'aquesta Plataforma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cossos instal·laran molins», hi afegia, i precisava que no està segur que les coses s'estiguen fent bé, com diu el govern. «Les empreses encara no han notificat la presència de cap resta humana», argumentava.
«És el tripartit qui executa les obres»
Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.
Arqueòlegs permanentment a peu d'obra
Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.
