Infraestructures
Segon ensurt superat
El segon exercici d'emergència al túnel del Pertús del tren d'alta velocitat simulava el descarrilament d'un comboi amb 500 passatgers
Més de 200 professionals dels diferents serveis d'emergència de cada costat de l'Albera van participar en l'exercici
La inauguració prevista pel desembre continua sense tenir data
8,2 km de llarg i consta de dos túnels paral·lels connectats cada 200 m
L'avís del descarrilament del tren d'alta velocitat a l'interior del túnel del Pertús es va fer a dos quarts de tres de la tarda. El tren, que anava en direcció a Figueres, estava format per vuit vagons, que portaven uns 500 passatgers. El pla d'emergència es va activar set minuts després. Aquest era el guió del simulacre d'accident que Jean-François Delage, prefecte dels Pirineus Orientals, i Francesc Francisco-Busquets, subdelegat del govern a Girona, van supervisar aquest dimecres.
Ràpidament l'àrea de servei situada al municipi de Montesquiu d'Albera, al Rosselló, a l'entrada nord del túnel de la via d'alta velocitat, es va transformar en un aparador de l'última tecnologia en matèria de maquinària d'emergència. Els primers elements que van aparèixer a l'escenari són els imponents camions de bombers i vehicles per transportar els ferits, especialment concebuts per a aquest tipus d'accidents, o sigui, adaptats per circular tant per carretera, amb pneumàtics, com sobre els carrils de la via del tren. L'obra del Pertús consta de dos túnels paral·lels, un per a cada sentit, que comuniquen entre si per uns accessos distribuïts cada 200 metres. Els vehicles d'emergència es van endinsar per la via que quedava lliure per prestar els primers auxilis. Al túnel, de 8,2 quilòmetres de llarg, l'accident havia tingut lloc a uns 2,5 quilòmetres de l'entrada nord.
Una hora d'espera per als ferits
Dels 500 passatgers que teòricament anaven en el tren, es donava per fet que 450 no havien patit cap dany i que havien pogut sortir caminant –una mitja hora a peu– pels vials de seguretat de l'obra. Els cinquanta extres que havien estat reclutats per fer de “ferits” van haver d'esperar-se una hora dins el túnel abans de veure arribar el primer vehicle d'emergència amb personal de socors. Un temps molt semblant al que passaria en la realitat, segons es va comentar al final de l'exercici. Tractant-se d'un simulacre, i per facilitar la tasca dels serveis d'emergència, cada ferit portava penjat del coll un rètol que identifica la seva lesió: “espatlla trencada”, “passatger desorientat”... Els ferits eren atesos pels serveis mèdics abans de ser distribuïts als hospitals de la zona que haurien d'atendre les víctimes en funció de la gravetat de les ferides.
Tot i que el dispositiu d'aquest dimecres estava centrat a la sortida nord del túnel, des de la boca sud també hi entraven vehicles i personal d'emergència. Sobre el conjunt del dispositiu van intervenir-hi més de 200 professionals de diferents cossos i dos helicòpters, a part dels nombrosos vehicles de bombers i ambulàncies. La finalitat d'aquest tipus d'exercici es basa a crear els automatismes que en una situació real no poden fallar. Més enllà del batibull de persones i vehicles a l'entrada nord del túnel, també es posava a prova un dispositiu més ampli: preveure espais d'acollida als pobles veïns del lloc de l'accident, repartir els ferits als hospitals de la zona, etc.
A l'hora del balanç, tothom considerava que la prova s'havia superat. “Ens ha permès confirmar que els nostres serveis estaven ben comunicats i que estem preparats”, va dir Francesc Francisco-Busquets. Aquest era el segon simulacre: el primer va tenir lloc el 4 de novembre i va consistir en l'aturada del tren al mig del túnel a causa d'un escapament de fum originat a la part posterior del tren. Després del descarrilament d'aquest dimecres, el tercer i últim exercici serà el 30 de novembre, i simularà una incidència més greu, un incendi al túnel, i aquest cop l'incident estarà situat més a prop de la boca sud.