SERVEIS
Lleida renova la platja
Inici dels tràmits per recuperar el principal parc de lleure familiar de la ciutat
Les noves Basses tindran centre comercial, hotel, ‘spa' i instal·lacions esportives i càmping
El cost d'urbanització s'estima en 6 milions, bona part dels quals els aportaran els operadors privats
El pla preveu que el parc sigui un 32% més gran
Lleida no té platja, però a partir de 1958 anar a les Basses era una excursió similar. Moltes famílies es van oblidar dels interminables viatges en tren o per pèssimes carreteres, per anar a la “platja” local. A pocs quilòmetres de Lleida i a tocar d'Alpicat hi ha un gran parc que entre els anys 60 i 70 era el punt de trobada estiuenc dels lleidatans i no només de la capital. Fins a vuit piscines, àmplies zones verdes, càmping i restaurant integraven la principal àrea de lleure familiar.
Ara es vol recuperar i modernitzar. Dilluns en comissió i divendres al ple de la Paeria comencen els tràmits urbanístics per modificar el pla general (per poder-hi edificar) i aprovar el pla parcial que han de permetre convertir un espai verd i en plena degradació des de fa set anys en, un cop més, el principal espai d'oci familiar. Ara serà el parc territorial Alcalde Pons-Les Basses.
D'entrada, el parc s'ampliarà un 32%, arribant a les 27 hectàrees. Tota la part central es mantindrà com a zona verda, amb boscos i gespa i amb senders només per a vianants i ciclistes. Els cotxes entraran al complex per una nova rotonda que s'ha dissenyat a la N-240 i mitjançant un camí perimetral accediran als 4 aparcaments previstos, amb 843 places de capacitat total.
A les zones més properes a la N-240 i a l'autovia A-2 és on s'aixecaran un hotel amb una capacitat màxima de 100 places, possiblement un spa, un alberg i els edificis de serveis, així com els establiments de restauració. També un centre comercial de 12.000 metres quadrats vinculat al lleure, l'esport i la salut. Les firmes Decathlon i Unipreus ja s'hi han interessat.
També s'hi ha previst una plaça central per a espectacles i amb espais amb jocs infantils i uns petits estanys o jocs aquàtics.
En un altre extrem del parc i aprofitant la ja existent pista d'atletisme, hi haurà les instal·lacions esportives amb pistes per a diferents esports. Important: es construiran noves piscines, que per a molts és part de la personalitat de les Basses, la “platja” de Lleida.
En una altra zona es recuperarà l'espai per a l'acampada i s'hi incorporaran bungalous.
L'edificació només suposarà el 15% de la superfície, segons explicava la primera tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme de la Paeria, Marta Camps. Es tracta, afegia, de mantenir les Basses com a un gran parc per a Lleida i el seu entorn.
Només la urbanització s'estima que costarà uns 6 milions d'euros, incloent-hi les compres o expropiacions per a l'ampliació. Bona part d'aquesta inversió sortirà dels operadors privats que gestionaran, després d'un concurs, els serveis del parc. El pressupost global podria arribar als 15 o 20 milions.
A l'àrea de creixement de les Basses hi ha 4 habitatges privats que podran mantenir la titularitat privada en règim transitori sempre que es mantingui aquest ús.
El parc va ser una gran obra de l'alcalde Francesc Pons, creant un espai de lleure aprofitant unes basses, és a dir, uns vells dipòsits d'aigua potable procedent del canal de Pinyana. A partir dels anys 90 van començar a perdre afluència, en part per la progressiva construcció de piscines municipals als barris. El 2001 va tancar el càmping i el restaurant i el 2003 la darrera piscina, que de tan vella només feia que perdre aigua per les esquerdes.
El parc encara va ser útil entre el 2005 i el 2008 com a seu del Seglar Rock Festival i des d'aleshores només té un ús ciutadà rellevant el dia de la mona.
El 2007 la Paeria va iniciar un procés participatiu per recollir idees i ara ja té una nova ordenació i un pla parcial per desenvolupar els projectes. Ja han començat les primeres actuacions sobre el terreny, amb l'enderroc de velles edificacions, sobretot les llargues fileres de vestidors amb portes de colors. Unes primeres obres que costen 230.000 euros i que permetran cobrir amb les runes les antigues piscines que encara representen la vella “platja” lleidatana.