Recuperaran unes 200 fonts de les Gavarres

El Consorci de les Gavarres, que gestiona i vetlla aquest espai d'interès natural, està executant, per encàrrec de Salut de la Diputació, un estudi de recerca, inventari, gestió i protecció de les fonts d'aigua existents al massís. En aquests moments, l'actuació, que porta a terme Maria Piferrer, se centra en actualitzar totes les urgències d'aigua dels inventaris avui dia existents. Piferrer confia a poder inventariar a l'entorn d'unes dues-centes fonts.

L'actuació, que es troba en la fase d'inventari, ja s'ha realitzat als municipis de Girona, Calonge i Celrà, amb la localització de 27, 26 i 14 fonts, respectivament. La idea és continuar aquest treball de camp als altres 17 municipis que tenen part del seu terme municipal a les Gavarres i mirar de localitzar tots els punts hídrics del massís.

Una de les llistes utilitzades és la del treball de Maria Teresa Clotet, Lluís Pallí i Carles Roqué, que parlen, l'any 1999, de 246 fonts. També es té en compte l'inventari fet durant els anys 90 del segle passat, que es deia Gavarres: memòria i futur, amb la localització de 1.400 elements, d'entre els quals hi havia 165 fonts.

La base de dades que està elaborant el Consorci de les Gavarres aplega una informació completa sobre la localització, la descripció, el nivell de protecció, analítiques de l'aigua, notícies sobre la font...

L'esmentat treball de camp donarà molta informació sobre les surgències d'aigua, com pot ser si encara ragen o no, si encara són o no recuperables amb una intervenció de desbrossada o arreglant-ne la captació o si són d'aigua dolça o picant, és a dir, amb gas i amb una certa presència de ferro.

Un cop enllestit aquest procés, s'executarà una nova fase, prevista al llarg de l'any vinent, que es concretarà en la protecció i la intervenció de les fonts.

La recuperació i preservació de les fonts té diversos objectius. D'entrada, la seva conservació, com a patrimoni. Per una altra banda, incorporar-les a l'ús públic, ja sigui a través de rutes de caminades o bé amb bicicleta, com un actiu turístic i de salut del massís. I pel que fa a les de més difícil accés, es vol mirar d'implicar entitats dels municipis de cara a mantenir en un bon estat la font.

L'aprofitament de l'aigua del massís ja es feia des de l'època romana, en casos com els de la font del mas Ribot de Calonge o la del mas Petit de can Plaja de Forallac. Un aprofitament, ja fos com a consum, regadiu o com a motor (energia hidràulica), que va anar creixent amb el poblament d'aquestes zones.

D'altra banda, les fonts de les Gavarres ja han estat incloses dins la proposta de zona d'interès etnològic de les Gavarres amb la representació de la font picant de Madremanya. En aquesta línia, el Consorci vol implicar els 20 municipis que es troben dins l'espai per tirar endavant polítiques de gestió i protecció dels seus recursos hídrics. Una tasca que pot fomentar, paral·lelament a la preservació, el foment del turisme sostenible, amb una xarxa de senders al llarg de les 28.672 hectàrees.