Acció per frenar la regressió del salicornar de platja Llarga

Una subvenció de la Generalitat, de 30.000 euros, ha permès a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú intervenir a l'espai protegit de la platja Llarga per aturar la regressió del salicornar, una comunitat vegetal autòctona i d'extrema fragilitat amenaçada per diverses espècies invasores, com el canyís, i per les muntanyes de runa abocades en altres temps que impedeixen la influència directa del mar. Els ecologistes ja havien alertat aquest estiu que si no s'actuava a la zona, la situació podia arribar a ser irreversible, però consideren que la intervenció que ha fet l'administració és massa “agressiva” i posa en perill la supervivència de la comunitat.

L'Ajuntament va finalitzar fa un parell de setmanes l'actuació, que va consistir en l'extracció de les runes i la reconstitució del sòl. A més, els tècnics van plantar 2.000 unitats de salicòrnia: “Aquestes actuacions de restauració ecològica són un primer pas per renaturalitzar l'espai de la platja Llarga”, apunta la regidora de Participació i Medi Ambient, Iolanda Sánchez. L'objectiu de la regidora és “aconseguir que l'indret protegit recuperi de mica en mica el seu valor ecològic costaner i sigui un actiu per a la ciutat”. En aquest sentit, la regidoria vol iniciar el seguiment de la intervenció el mes vinent, “realitzant tasques de manteniment i millora ambiental mitjançant contractació de personal mitjançant plans d'ocupació”, segons Iolanda Sánchez.

Però la intervenció per a la recuperació del salicornar no ha agradat a la principal entitat ecologista de la comarca, APMA, que considera que l'acció és massa “agressiva”: “S'ha actuat deixant aïllada la part més ben conservada. Al seu voltant, s'han fet actuacions molt intensives, algunes clarament contraproduents, que poden posar en risc la supervivència del salicornar. S'ha tallat tota la vegetació de la part que havia estat colonitzada pel canyís, però no només s'ha tallat el canyís, sinó també les nombroses plantes de salicòrnia que hi havia entremig. El que calia era mantenir els peus de salicòrnia intactes i afavorir condicions que permetessin la progressiva desaparició del canyís per l'evolució natural mateixa”, relata Hèctor Galvany, de l'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient. En aquest sentit, l'entitat considera que “el fet de modificar d'un sol cop tot el seu entorn, alterant qüestions com el drenatge, el sòl, el microclima generat per la vegetació adjacent, etc., pot donar lloc a condicions incompatibles amb la vida del salicornar”. I, a més a més, recorda: “Nosaltres havíem proposat que es fes només en el límit nord (retirant els rebliments aportats pel promotor que estaven dessecant el salicornar) i en el límit sud (retirant la barrera de runes que limitava l'arribada de les brises marines, humides i salades)”.