Silla en pilotes

El projecte de reforma i d'actuació en la plaça del Poble ha entropessat amb l'arqueologia, qui ho havia de dir! Coneguda la inesperada però molt eufòrica vocació arqueològica de l'alcalde, que tantes esperances turístiques tenia posades en la investigació del passat històric de la ciutat, ha sorprès el que ha passat, però ha passat. La qüestió és que aquest projecte ha ensopegat amb la realitat, és a dir amb la veritat, d'un pressupost per a l'excavació que és una pífia. Com els pressuposts són els que diuen la veritat del que pensen els polítics, i no les paraules ni les promeses, l'alcalde, el govern municipal i els arquitectes, han quedat al descobert, com si diguérem en pilotes.

I quin pressupost han assignat als treballs arqueològics? 4.000 euros! Com era d'esperar, davant d'una xifra absolutament insuficient, els guanyadors del concurs d'idees no han acceptat, ni cap dels arqueòlegs requerits, encarregar-se d'una investigació de l'envergadura que es preveu en la Plaça. Contràriament, però, els arquitectes municipals, que no tenen ni idea ni respecte pel treball dels arqueòlegs, als quals odien en públic i en privat, opinen que amb eixos 4.000 euros van més que servits. Quina barbaritat, no? Si els arqueòlegs tingueren la mateixa mala baba que els arquitectes ara mateix podrien publicar una comparativa dels sous d'uns i d'altres.

Evidentment, el despropòsit és d'una tal categoria que ha merescut l'atenció dels assistents a les III Jornades d'Arqueologia de València i Castelló, acabades de celebrar. Silla s'ha convertit, en aquestes jornades, en objecte d'estudi, en punt de referència, de com actuen molts arquitectes, quan se les han d'haver amb l'arqueologia: amb ignorància i amb menyspreu. I pel que fa als polítics, que són els qui han de dotar els pressuposts, també ha quedat clar en les jornades que són els responsables si les partides destinades a l'arqueologia són ridícules, insuficients i fins i tot inexistents, de vegades. Per als polítics, l'arqueologia no és important, sinó un contratemps, a no ser que els interesse per a donar-se llustre, perquè aleshores se'ls fa la boca aigua parlant-ne.

La posició dels professionals de l'arqueologia, en el cas que s'exposà de Silla, no fou altra que rebutjar la proposta municipal, criticar-la i posar-la de relleu, com un mal exemple d'actuació política, com una vergonya pública. Podria ser, perfectament, un tema d'estudi en la Facultat d'Històries, per a ensenyar als futurs arqueòlegs quines són, sovint, les males pràctiques de l'administració, o siga dels polítics, i dels seus funcionaris.

Lamentablement per a Silla, quan acabarà aquesta legislatura, tota la fúria arqueològica de l'actual govern i sobre tot de l'alcalde, haurà quedat en res: tanta Via Augusta, tant de museu de la romanització, tantes termes romanes, sènies i vil·les... i res. Tot haurà estat producte de les ganes de donar-se notorietat i d'eixir als diaris, perquè a l'hora de la veritat, per a les excavacions de la importància de les que es poden preveure a la plaça del Poble (el cor de la ciutat històrica), sols tenen previstos quatre mil euros i això els delata i els deixa, davant l'opinió especialitzada, en pilotes. La història els jutjarà, i això ho saben els arqueòlegs.