Les empreses catalanes redueixen en més d'un milió de tones les emissions de CO2

L'any passat les 185 empreses catalanes afectades per la llei que regula el comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle i autoritzades per emetre'n van fer el salt conjunt més gran dels darrers quatre anys. L'any 2005 van deixar anar a l'atmosfera més de 20 milions de tones de diòxid de carboni, i, si bé van aconseguir l'any següent reduir-les en unes 200.000, en l'exercici del 2007 van tornar a situar-se en més de 19,9 milions. No ha estat fins al darrer exercici, que han aconseguit situar-se globalment en els 18,8 milions, 1,1 milions menys que l'any anterior. Pel govern, «la indústria catalana es manté en el camí del compliment de les previsions del segon pla d'assignació de drets d'emissió», que és competència del govern espanyol. El mercat de drets d'emissió de CO2 és un mecanisme acordat internacionalment i regulat al nostre país per les legislacions europea i espanyola amb l'objectiu de conèixer l'abast del problema de contaminació, gestionar-lo i reduir-lo progressivament. Cada estat assigna d'acord amb els representants de les empreses de cada sector un nombre determinat de drets anuals d'emissió a cada indústria. La planta de producció que aquell any no gasta els drets que li han assignat els pot vendre en el mercat internacional de drets de contaminació. I l'empresa que supera les emissions haurà de comprar els drets que corresponguin a aquest excés. És una barreja de la filosofia del sostre màxim d'emissions per a cada país que va establir el protocol de Kyoto i de la idea que pagui més qui contamina més. La importància de la reducció del 2008 es referma si es té en compte que l'assignació d'aquest any també s'havia reduït respecte als exercicis anteriors. De fet, l'horitzó ideal de les administracions és anar reduint progressivament els drets de contaminació que les empreses tenen anualment fins al llindar mínim possible. Les grans plantes emissores de gasos d'efecte hivernacle, a més d'estar regulades per aquestes lleis, s'integren en un registre estatal que permet portar-ne el control i que a l'Estat espanyol es coneix amb el nom de Renade. A Catalunya, és la direcció general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, la que valida els informes sobre les emissions que presenta cada empresa, informes verificats per les empreses TÜV Rheinland, Aenor, DNV, Applus, Bureau Veritas, Lloyd's, SGS tecnos i Ernst&Young.

La reducció del 2008 ha estat en part possible per la crisi econòmica. Tal com confirma Medi Ambient, durant el quart trimestre les emissions de les indústries cimenteres i ceramistes es van reduir substancialment per la caiguda de demanda del sector de la construcció. De fet, els sectors del ciment, el vidre i la ceràmica han estat els grans artífexs de la reducció dels darrers quatre anys. Fins a l'any 2007, les fàbriques de ciment han estat les primeres contaminadores, amb més de 6 milions de tones anuals –cal fer l'excepció de la refineria tarragonina de Repsol Petróleo, que tota sola supera cada any els 2,5 milions de tones–. Però el 2008, les primeres emissores de CO2 ja són les centrals de generació elèctrica, que superen els 5 milions de tones, mentre que les cimenteres han aconseguit situar-se en els 4,9. Les centrals elèctriques només tenien drets per valor de 2,4 milions de tones, i han hagut de comprar el doble de drets de contaminació. Cal recordar que les emissions d'aquestes 185 empreses només representen el 35% de la contaminació per CO2 a Catalunya.