Una vegada i prou
El govern no permetrà més que una empresa privada tuteli les expropiacions d'una obra pública, experiència que ha tacat la C-14
Ha estat el primer i últim cop que la Generalitat ha utilitzat una empresa privada per expropiar els terrenys per fer una carretera a la demarcació de Tarragona. El DPTOP té en marxa altres projectes importants a la xarxa viària del país, en què, com en el cas de Reus-Alcover, la utilització de l'anomenat mètode de peatge a l'ombra acaba delegant en la concessionària totes les maniobres del procés expropiatori. Amb el peatge a l'ombra, la despesa inicial l'assumeix la firma adjudicatària, que després rep regularment del govern, mentre dura la concessió, un peatge en concepte dels vehicles que hi circulin. Serà el cas de l'eix del Llobregat, a partir de Berga; de l'eix transversal, entre Cervera i Caldes de Malavella, o de la segona fase de l'eix Vic-Ripoll. Però ara serà el govern qui supervisarà el preu de les expropiacions, encara que la concessionària s'encarregui dels tràmits del procés, per evitar enganxar-se de nou els dits. «És cert que no ha estat un sistema satisfactori. Al seu dia es va plantejar fer-ho així, però després s'ha vist que són molt diferents els interessos i compromisos d'una empresa i els de l'administració. Potser és millor fer-ho directament.» Amb aquesta declaració d'intencions, el delegat del DPTOP al Camp de Tarragona, Joaquim Margalef, certifica el fracàs d'una fórmula –avalada per la llei d'expropiacions– que ha esquitxat de polèmica l'experiència de la C-14, en què la concessionària no ha donat el braç a tòrcer amb les indemnitzacions als pagesos expropiats i el cas ha acabat, per primera vegada, al TSJC. És a dir, el govern, després d'assumir una reivindicació històrica del territori i apostar pel desdoblament entre Reus i Alcover, n'ha sortit malparat –els pagesos han intensificat en l'últim semestre les accions de protesta– i no està disposat a repetir l'error. Li surt més a compte que un equip del DPTOP pacti amb la concessionària un preu per a les expropiacions que sigui acceptable per part dels afectats.
El mètode
Tot comença portant fins a l'extrem la possibilitat de delegar el gros de la inversió –en aquest cas, incloent-hi les expropiacions– que va oferir la modificació de la llei de carreteres, l'any 2005, i l'ús resultant del peatge a l'ombra.
Una obra pública es pot fer amb els diners de l'administració pública constructora, invertits d'una tacada l'any en què es construeix la infraestructura, o amb finançament, amb la qual cosa, com en qualsevol crèdit, l'entitat financera avança uns diners i l'administració es compromet a retornar-los amb pagaments concrets i coneguts en els anys següents. La tercera via és el controvertit peatge a l'ombra, que no és un finançament que acaba atorgant en propietat l'obra abans que es faci vella a l'administració, sinó una espècie de lloguer per molts anys, pel qual l'administració pública es compromet a pagar a l'empresa concessionària un peatge preestablert per cada usuari que utilitzi la infraestructura. En el cas de la C-14, la concessió és per a 33 anys.
Els defensors d'aquest mètode destaquen que permet a l'administració abordar grans obres en temps de vaques magres, com és ara el cas, estalviant-se el volum de la inversió inicial i el manteniment. Els contraris a aquest mètode, en canvi, argumenten que no permet fer previsions del que acabarà costant la infraestructura, que les taxes per al finançament són més cares i que l'administració deixa de disposar durant molts exercicis dels imports del peatge a l'ombra.
El que queda clar és que les empreses concessionàries guanyen protagonisme en la gestió pública, ja que fins i tot poden adjudicar les obres. En el cas de l'empresa Reus-Alcover Concessionària de la Generalitat SA, participada pel gegant estatal Dragados, va rebre en concessió de part de la Generalitat tant el projecte, incloent-hi les expropiacions –i sense directrius prèvies–, com l'explotació del tram desdoblat. L'empresa va negociar les indemnitzacions amb criteris de rendibilitat privada i molt lluny del que l'Estat, per exemple, va pagar per les expropiacions del TAV en terrenys agrícoles de característiques similars. Per a més inri, la judicialització del cas s'ha produït a iniciativa de la concessionària, que va decidir dur la topada amb els pagesos al TSJC després que el Jurat d'Expropiacions –ens que en última instància depèn del govern de la Generalitat– resolgués que els expropiats havien de rebre una quantitat tres vegades superior, aproximadament, a la que l'empresa els volia pagar.
Sense acord, encara
Hi ha un total de 150 pagesos afectats –el jurat encara no s'ha pronunciat sobre totes les finques– que, a través dels sindicats i en diversos actes de protesta, han insistit a demanar la intercessió del govern, perquè actués de manera subsidiària, però l'última proposta ferma del DPTOP va ser qualificada d'«indigna» pel portaveu d'Unió de Pagesos (UP), Salomó Torres, que no es mostrava gens partidari que els seus representats renunciessin al 20% del preu resolt pel jurat, de manera que l'empresa n'assumís el 50% i el 30% anés a càrrec del govern.
La pressió sobre el DPTOP no va baixar d'intensitat fins fa dues setmanes, quan la primera reunió amb el conseller Joaquim Nadal va permetre entreveure una solució, segons UP, que es remet a una altra trobada d'aquí a un parell de setmanes. Però la realitat és que encara no hi ha acord.
Valls-el Vendrell, pel «mètode alemany»
Al Camp de Tarragona, el condicionament de la carretera C-51 entre el Vendrell i Valls, que ha de donar continuïtat a l'actuació fins a Alcover per bastir una anella viària interior des de Salou fins a la costa penedesenca, també es farà amb el mètode del peatge a l'ombra –també s'ha fet servir al túnel de Bracons–, però aquesta vegada mitjançant el que es coneix com a mètode alemany. «Tu pagues un crèdit a l'empresa constructora, ella avança els diners i tu els els tornes amb uns certs terminis», expliquen fonts del DPTOP. És a dir, en aquest cas els pagaments no queden condicionats al volum de trànsit. Les mateixes fonts admeten que, en general, es tracta d'operacions d'«enginyeria financera»: «Aquesta és l'única manera que hi ha en aquests moments per poder mantenir el ritme d'inversions.»
