Montgat ja té un escut legal

Són temps de penúries econòmiques i, quan això passa, sovint tot el que no està relacionat amb la butxaca de cada individu és considerat per aquest un aspecte secundari, superflu. Però en aquests temps, amb la crisi escurant les finances municipals, potser les polítiques que no costen gaires euros són les que es poden fer més fàcilment. Potser per això –o no–, o perquè ja era hora de tancar un tema que durava prop de vint anys, l'Ajuntament de Montgat ha posat fil a l'agulla a l'actualització de l'escut de la vila, el qual no s'avenia a la normativa heràldica tot i haver estat acceptat i identificat per la ciutadania des de fa un munt d'anys. En part, perquè als darrers governs municipals no els van acabar de fer el pes els dissenys que la Generalitat havia proposat, adduint que la seva simbologia no identificava prou els trets característics de la vila. Ara fa un any, el consistori va tornar a encarregar a un grup d'experts de la Generalitat el disseny de l'escut. Ara, dotze mesos després, aquest procés s'ha enllestit i Montgat ja pot dir que té escut nou.

I és que fa uns dies, en l'última sessió plenària, totes les forces polítiques amb presència a l'Ajuntament van aprovar per unanimitat, i definitivament, la nova imatge, que s'havia aprovat inicialment fa un parell de mesos, en espera que qualsevol persona o entitat hi digués la seva en forma d'al·legació. Potser perquè el debat no ha acabat preocupant la ciutadania –entestada a superar els efectes de la crisi o vés a saber quins altres problemes–, el cert és que l'exposició pública de l'escut proposat només va despertar la protesta d'un veí. La de l'Enric Àlvarez, un home inquiet i dels pocs que, cada darrer dijous de mes, és a la sala de plens per vigilar de prop l'actuació dels uns i dels altres, tant si són al govern com si són a l'oposició. A l'Enric li va semblar que l'escut és “despersonalitzador” i no reflecteix cap tret identitari dels antics blasons de la vila. Una opinió que no comparteixen ni els regidors, ni l'assessor heràldic de la Generalitat, Armand de Fluvià, ni els membres del Consell de la Vila –format, entre d'altres, per l'historiador Abelard Chimisanas i el jutge de pau, Jordi Torrent–. Tots defensen que el nou escut manté l'essència del que hi havia fins ara.

Així doncs, per a l'oficialització de la nova imatge –que conté dues onades d'argent com a símbol del mar i un turó emergent com el que caracteritza la vila– només falta el vistiplau de la Generalitat, un tràmit que la regidora de Cultura, Rosa Funtané (ERC), espera, i sobretot desitja, que passi abans d'acabar el mandat. Després, ja es podrà dissenyar la nova bandera municipal, que a banda de l'edifici consistorial podria onejar en d'altres punts del poble, com ara la torre de guaita.

Mentrestant, l'Ajuntament ja té preparats els nous impresos municipals, amb la imatge del nou escut incorporada. Amb tot, i seguint la política d'austeritat que totes les administracions s'han aplicat en aquests temps de recessió, els nous papers no s'estrenaran fins que s'esgotin els antics. I, pel que fa a la senyalística de la vila, aquesta no es canviarà, tot i que tingui l'escut actual, fins que vinguin temps millors.