MEDI AMBIENT
Els sis municipis del Ripoll en consensuaran la recuperació
Sant Llorenç, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i Montcada acorden impulsar plegats les accions per acabar la millora del parc fluvial
L'objectiu és fer protocols comuns perquè la recuperació del curs sigui homogènia
Els alcaldes de Sant Llorenç Savall, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i Montcada i Reixac han signat un conveni per abordar conjuntament i de manera integral la recuperació ambiental del riu Ripoll. Fins ara, cada consistori havia impulsat accions unilaterals, per bé que en els últims anys la cooperació havia crescut amb accions conjuntes entre almenys dos municipis, com ara en el projecte de restauració de la sèquia Monar –la canalització paral·lela que es va començar a construir per abastir els molins i el reg de les hortes a l'edat mitjana.
A partir d'ara, quan la millora ambiental del curs ja ha avançat força –fins i tot es pot tornar a pescar des de la capçalera santllorençana fins a Sabadell– i en previsió que les inversions catalanes, estatals i europees caiguin en picat per la crisi, l'objectiu és canalitzar els esforços i els recursos econòmics en accions comunes. Per exemple, en la senyalització i millora de l'itinerari paral·lel que permet recórrer la llera fins a la desembocadura al riu Besòs. O en la coordinació de les accions de voluntariat com ara la recuperació paisatgística del tram sabadellenc annex a l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres, que ha estat a càrrec de l'entitat ambientalista Adenc.
En altres casos, la cooperació servirà per establir protocols conjunts de patrullatge ambiental, decidir quines obres hidràuliques –recloses, basses i làmines d'aigua– són prioritàries o evitar, per exemple, instal·lar fanals per no pertorbar l'ecosistema.
“El riu no té fronteres”
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va justificar que “el riu no té fronteres”, i que per això, ambientalment, és més propícia la gestió integral. Les accions es dissenyaran amb l'estudi paisatgístic elaborat per la Generalitat com a full de ruta. I permetrà abordar “accions que cada municipi no podria desenvolupar per si mateix”, va dir l'alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez.
LA DADA
Ripollet eradicarà els horts il·legals
En l'última dècada, Sabadell i Barberà han estat les poblacions que més recursos –amb destacades inversions de fons europeus de cohesió (Feder)– havien abocat en la recuperació del curs. Però els resultats, encara que s'hagin notat positivament riu avall, han estat insuficients per a Ripollet, que l'any passat va engegar un projecte similar.
L'alcalde del municipi, Joan Parralejo, va admetre que el seu tram és el més endarrerit, però confien a posar-se al dia fins al 2014, gràcies a un a inversió de 670.000 euros subvencionada a mitges pels Feder i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquest any preveuen començar a actuar en els 2,6 km del curs fluvial ripolletenc, sobretot amb l'eliminació d'espècies vegetals invasores –com ara la canya americana, la nyàmera, la figuera de moro i els bambús–, l'eradicació dels nombrosos horts il·legals que encara ocupen la zona més pròxima a l'avinguda Riu Ripoll i la preparació posterior del terreny per replantar-hi vegetació autòctona, com ara el canyís i tamarius, alocs, sargues, gatells i saulics.