Lleida transforma centenars d'explotacions agrícoles en camps d'energia solar
El paisatge de les terres de Ponent està canviant, amb més de 400 camps fotovoltaics aixecats els últims quatre anys
En comptes de fruites i cereals, el camps de Lleida estan començant a collir energia. Des de l'any 2005, quan es va aixecar el primer camp d'energia solar de les terres de Lleida a Mollerussa (Pla d'Urgell), fins a la setmana passada, quan la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va autoritzar la construcció de 7 camps solars fotovoltaics (repartits entre Lleida (2), Juneda (2), Arbeca i Balaguer (2)), cada mes s'ha produït un degoteig d'instal·lacions noves i s'ha arribat a les més de 400 que, segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, estan en marxa a les comarques de Lleida.
El fenomen ha tingut més intensitat entre els anys 2007 i 2008. «Ara estem observant un cert alentiment del ritme de sol·licituds, segurament a causa de la situació de crisi econòmica», ha explicat el director general d'Urbanisme de la Generalitat, Pere Solà. Durant els anys 2007 i 2008, la comissió territorial d'Urbanisme a les terres de Lleida va arribar a aprovar fins a 50 projectes de camps solars en alguna de les seves sessions mensuals. «Ara no estem al mateix ritme que l'any passat, tot i que no s'atura», diu Solà.
El Poal, un petit poble del Pla d'Urgell, acull plantes solars a banda i banda del municipi. Una d'elles és la segona més gran de Catalunya, amb generadors capaços de produir quatre vegades el consum elèctric del municipi, amb una potència de 2.000 KW. La va promoure la cooperativa fruitera Nufri, i els 210 seguidors solars de què disposa el camp estan a nom de pagesos associats a la cooperativa. Part de l'energia generada s'utilitza per a les activitats dels seus associats. L'altra es posa al mercat elèctric. Cada mes, els titulars de cada panell solar reben el pagament de l'electricitat que el seu generador aporta a Endesa, companyia que, per llei, ha de comprar l'electricitat que produeixen les plaques solars encara que no la necessiti, a un preu imposat per l'Estat i amb una part subvencionada.
Energia en lloc de pomes
És, per tant, una inversió més segura que les fluctuants oscil·lacions del mercat agrícola. Però té una cara amarga. Els camps on ara es troben els panells solars eren explotacions de peres i pomes. El paisatge esta canviant, i la manera de viure-hi. «Jo crec que ens ho hem de fer mirar i així li ho vagi dir al conseller d'Agricultura el dia que ho vam inaugurar: si resulta que a la regió de regadiu més fèrtil, com és la regada pel canal d'Urgell, surt més a compte arrencar els fruiters i posar-hi panells solars, vol dir que alguna cosa no funciona prou bé», diu l'alcalde Rafel Panadès.
El conseller, Joaquim Llena, no és tan pessimista. Al contrari. En comptes d'una substitució de l'activitat, ho veu com un complement segur i estable a les rendes agràries. «L'aposta per l'energia fotovoltaica dóna estabilitat al sector», va dir durant la inauguració de la planta de Nufri, al febrer passat.
El camp de Nufri al Poal n'és l'excepció. La gran majoria dels més de 400 camps fotovoltaics establerts a Lleida són explotacions petites, que ronden els 100 i els 200 KW de potència. Dels 7 camps aprovats per la Generalitat el mes de passat, només un supera aquesta quantitat: 500 KW. Es tracta, doncs, d'explotacions de caràcter familiar, de pagesos que complementen l'activitat o famílies que ja no s'hi dediquen i volen treure un nou rendiment a la terra. El sector agrícola està envellit. La mitjana d'edat dels 28.000 pagesos de Lleida és de 45 anys en els homes i 55 en les dones. I un 32,11% de les explotacions agràries les porta una persona més gran de 65 anys.
«Això és el meu pla de jubilació»
Ramon Panadès és un pagès del Poal que produeix peres, pomes, panís i, des de l'1 de gener del 2007, energia solar. Quan es va decidir a muntar-ho, no les tenia totes. Coneixia els propietaris del primer camp aixecat a la comarca, a Mollerussa el 2005. Va contactar amb l'empresa que els muntava, va treure la calculadora, va fer números, i s'hi va llançar. «Això és el meu pla de jubilació. De moment, el que em paguen per l'electricitat que genero només em serveix per amortitzar la inversió, que ha estat molt forta. Però d'aquí uns anys, això només generarà ingressos.» Ell manté altres terrenys amb fruiters i cereals. «Però l'agricultura no dóna. Fa dos anys que anem per sota de costos. I és ben trist veure com tota la feina que fas l'acaben llençant, encara que t'ho paguin», es queixa.
Uns ordinadors controlen les 24 que els seguidors solars de Panadès funcionin bé. Si hi ha algun problema, un dispositiu d'alarma avisa l'empresa que en fa el manteniment. L'empresa fins i tot envia un vigilant nocturn que fa la ronda entre diferents camps fotovoltaics per evitar que robin les plaques. Ell només s'ha de preocupar de pagar la quota anual de manteniment, i una assegurança per si una ventada trenca els seguidors.
Energia minoritària
Un portaveu d'Endesa, la companyia que a Catalunya té el monopoli de la distribució elèctrica i és qui per llei ha de comprar la producció solar, explica que l'energia nuclear, el carbó i la hidràulica representen gairebé la totalitat de l'energia que es consumeix. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, a l'Estat l'energia nuclear representa el 53%, mentre que l'eòlica i la solar, el 9,08%. D'aquestes últimes, l'eòlica és la més forta, amb nombres que volten el 6% del total. Tot i això, el preu marcat per llei i l'obligació de les elèctriques de comprar la producció fa rendible la instal·lació de panells.
El cost d'una instal·lació fixa és d'uns 6.000 euros; i el d'una amb seguidors, a partir de 8.000 per panell. L'avantatge dels seguidors és que com que segueixen durant tot el dia el sol, la irradiació incident és més elevada, i, per tant, l'electricitat produïda també serà més gran i el període d'amortització més curt, d'uns 7 anys.