àrea metropolitana de barcelona
Es genera menys brossa però se'n selecciona només un 37%
La reducció de residus és d'un 4% respecte del 2006, però el pla de govern obligarà a baixar-la un 10% el 2012
La selectiva arriba a un 37%, però encara hi ha un 33% que no rep cap tractament
Contràriament al que solia passar durant el mes de juliol, aquest any l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient ha avançat la presentació de les dades ambientals del 2010 que corresponen a la generació de residus i al consum d'aigua en els 33 municipis que gestiona l'ens.
Amb la sequera oblidada, la gestió de residus continua sent ara un dels àmbits problemàtics si es té en compte que cal complir els objectius que tant el govern català com el metropolità van fixar en els plans i programes per assolir el 2012. Entre les moltes dades que ahir es van presentar, una d'optimista correspon a la generació de residus que continua a la baixa per segon any consecutiu. El president de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Francesc Narváez, deia ahir que la reducció ja no és a causa de la situació de crisi que es va donar com a argument l'any passat “sinó d'un canvi d'hàbit del ciutadà que és més conscient de la necessitat de reduir els residus”, va dir.
Amb tot, les xifres de reducció no són per tirar coets. Els plans i programes aprovats pels governs xifren en un 10% la reducció de residus que s'ha d'assolir el 2012 respecte del 2006. A hores d'ara el percentatge només arriba a un escàs 4%, ja que s'ha passat de generar 1.634.507 tones, el 2006, a 1.576.429, el 2010.
Una dada que també caldrà millorar molt és el percentatge de residus que provenen de la recollida selectiva, és a dir, la que els ciutadans dipositen als diversos contenidors després d'haver fet la selecció a casa. Aquesta xifra va suposar el 2010 un 37,14%, quatre punts més que l'any 2009, a causa, principalment, de la implantació de la recollida de la fracció orgànica, les restes de menjar, a tots els municipis. El percentatge que cal assolir el 2012 és d'un 48%.
Un terç sense tractar
D'altra banda, un 33,67% del total de brossa que es genera i que no es recull selectivament encara va a parar directament a l'abocador, concretament al d'Hostalets de Pierola, tancat ja el del Garraf, o bé a la incineradora de Sant Adrià del Besòs. Això significa que un terç de la brossa encara no rep cap tipus de tractament, quan el 2012 aquest percentatge ha de ser zero, sempre segons les directrius dels plans i programes. En nombre de tones, 355.305 van anar a parar directament a l'abocador, mentre que 175.526 es van destinar a incineració durant el 2010. Aconseguir tractar tots els residus és un objectiu que es podria assolir aquest any, segons preveu Josep Maria Trullols, responsable de gestió de residus de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
Un 29% a ecoparcs
Una part important de la brossa que es genera i que no s'ha recollit selectivament, el que s'anomena “resta”, rep el tractament en un dels quatre ecoparcs que gestiona l'entitat metropolitana. En total, als ecoparcs s'hi van portar 460.164 tones de restes, un 29% de la generació total de brossa.
Les dades ambientals no van incloure la quantitat de tones de rebuig que genera el tractament de la brossa als ecoparcs. El rebuig es destina a dipòsit controlat en forma de bales compactades al dipòsit Elena, a Cerdanyola, que es tancarà al juny.
Aigua regenerada per a la indústria
El 2010 s'ha continuat mantenint l'ús d'aigua regenerada –aigua tractada que prové de depuradora– per a la neteja de carrers. Tanmateix, han disminuït molt els volums respecte als que es van utilitzar en època de sequera, uns 33 hm³ el 2008 i 10 hm³, el 2010. El president de l'Àrea Metropolitana del Medi Ambient, Francesc Narváez, va explicar que ja s'ha encetat una nova etapa portant aquesta aigua regenerada cap a la muntanya de Montjuïc a través del que ja és el començament d'una nova xarxa de distribució d'aigua regenerada. Una xarxa que també ha de servir per abastir d'aigua regenerada els polígons industrials de la Zona Franca i del Prat. Actualment, l'entitat metropolitana porta a terme una prova pilot amb la col·laboració de la Generalitat i les empreses dels esmentats polígons per determinar els diferents usos industrials que pot tenir l'aigua regenerada.
Pel que fa al consum d'aigua potable, les xifres continuen la tendència a la baixa i s'ha passat dels 108,4 litres per habitant i dia del 2009 als 107,4 el 2010. Els municipis que van encapçalant el rànquing més alt quant al consum d'aigua i generació de residus continuen sent Begues (Baix Llobregat) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), tot i l'estalvi respecte d'altres anys.