MEDI AMBIENT
Els costos de la lluita contra el musclo zebrat es disparen
Un informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre indica que es van multiplicar per 4,7 entre el 2005 i el 2009, període en què es van superar els 11,6 milions d'euros d'inversió contra la plaga
L'expansió de la plaga del musclo zebrat a la conca de l'Ebre no ha parat de créixer des que el 2001 es van detectar els primers exemplars. I també s'han incrementat els costos econòmics per combatre aquest mol·lusc bivalve que complica el dia a dia de més d'un centenar d'usuaris (centrals hidroelèctriques, nuclears, comunitats de regants, administracions, etc.). En aquest sentit, un informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) indica que es van multiplicar per 4,7 els costos econòmics per combatre el musclo zebrat entre el 2005 i el 2009, ja que es va passar dels 929.583 euros el 2005 a 4,3 milions d'euros el 2009. Així, la lluita contra el musclo zebrat va costar 11,6 milions d'euros en aquests cinc anys, mentre que entre el 2001 i el 2005 la despesa es va limitar a 2,6 milions.
L'estudi de la CHE detalla els costos que ha d'afrontar cadascun dels usuaris. En els últims cinc anys ha estat l'administració la que ha invertit més diners per minimitzar l'impacte del bivalve. Així, 6,4 milions d'euros dels 11,6 que s'hi han invertit han estat a càrrec de l'administració, uns costos que s'han incrementat molt i que inclouen l'elaboració d'estudis, seminaris, subvencions per a infraestructures i tasques de conscienciació de la població per evitar una major dispersió de la plaga. Les empreses energètiques són el segon usuari afectat si tenim en compte la inversió que destinen a lluitar contra el musclo zebrat, que ha estat de 3 milions d'euros en el període estudiat per la CHE. En aquest cas, els costos se centren en la neteja i el manteniment dels circuits hidràulics i en la investigació, a més de la corresponent pèrdua de producció.
Les comunitats de regants i empreses agrícoles ocuparien la tercera posició en l'escala d'afectats. Un sector que va destinar prop de 700.000 euros el 2009 a evitar que el musclo zebrat penetre per les seues xarxes de regadiu. De fet, les comunitats de regants és un dels sectors que, segons l'informe de la CHE, més patiran l'increment de costos per combatre el musclo zebrat. Un sector que utilitza el lleixiu, entre altres productes, per eliminar els bivalves de les seues basses de regadiu i de les canonades.
Tot i que l'import de la inversió és menor, també les empreses que es dediquen a la navegació fluvial estan afectades pel musclo zebrat, ja que la normativa obliga a desinfectar totes les embarcacions.
Finalment, el treball de la CHE estima que el 2025 la lluita contra el musclo zebrat suposarà un cost de més de 7 milions d'euros anuals i que des de l'aparició de la plaga s'hi haurà destinat més de 100 milions d'euros.
LA XIFRA
Una dècada de l'inici de la plaga a Riba-roja d'Ebre
El musclo zebrat és una espècie exòtica que fa gairebé una dècada que es va instal·lar a la conca de l'Ebre. Els primers exemplars es van detectar a l'embassament de Riba-roja d'Ebre el 2001, des d'on la plaga s'ha escampat per la resta de la conca. La presència massiva d'aquest bivalve provoca l'obturació de captacions i conduccions d'aigua, ja que l'espècie es fixa sense dificultat en reixes, canonades i parets. Les comunitats de regants de Benissanet i Ascó van ser dels primers afectats, així com les centrals hidroelèctriques de Riba-roja d'Ebre i Flix. Tres anys més tard (2004) es van detectar els primers exemplars a Mequinensa, tot i que els científics sospiten que l'espècie ja hi era abans. Tot i les actuacions per contenir la plaga, s'ha continuat escampant. Amb tot, els tècnics asseguren que l'impacte mediambiental és moderat.
