La naturalesa ensenya les ungles

De què serveix ser la tercera potència econòmica mundial i tenir l'acció i el poder repartit arreu com una tela d'aranya? O demostrar que sense riqueses naturals pròpies es pot arribar al nivell dels països més dotats? Haver trobat el punt exacte de l'equació “crear o copiar = importar = manufacturar = exportar” de centenars de productes d'alta qualitat, competint amb els països més industrialitzats i conquerint els mercats, de què serveix? O ser el més culte, laboriós i sensible a l'art? Portar l'amor propi a l'extrem de culminar amb la immolació, per un error o dany causat a la dignitat? De què serveix tot l'aparell plegat davant de la naturalesa desenfrenada? De res! Ningú pot parar-la!

El país més disciplinat, entrenat i millor preparat per enfrontar-se amb problemes de la classe que siguin, resta superat i manifesta que no és capaç de pal·liar tot sol el greu —gravíssim!— problema que travessa. Ho havia fet amb tragèdies de menys volum, superant-ho. La de la Guerra Mundial li van refer els EUA en bona part. Ara, però, la naturalesa ha parlat amb to altíssim. En aquest moment, el món addicte al televisor, al telèfon intel·ligent, a internet i a les comunicacions de tota mena, resta pendent de les imatges i notícies d'un Japó que, menjant-se l'orgull de raça, demana auxili.

La naturalesa, cruel, ha escollit un país únic per demostrar el poc valor que tenen els mitjans humans. No és la primera vegada que el Japó fa trontollar el món. El desembre de 1941, sense estar en guerra, a traïció, destruí a Pearl Harbor la major part de la flota dels EUA. El setembre de 1945, després de patir els dos primers bombardejos atòmics, derrotats, amb frac, barret de copa i l'orgull a la butxaca, els mandataris japonesos firmaven la rendició a bord del cuirassat Missouri, a la badia de Tòquio, davant del general MacArthur. Després de la cerimònia de la signatura, la major part dels assistents japonesos, en els seus domicilis, es van llevar la vida fent-se l'harakiri. No van voler viure vençuts. La presumpció, la vanitat i l'orgull de japonesos no ho permetia. Els que havien assumit responsabilitats i amb bon sentit no ho van fer van ser menystinguts com a covards.

Ni els déus, ni els governants, ni els seus enemics històrics els xinesos han provocat el sisme de 9 graus, el major terratrèmol registrat des del 1900. La subducció de la placa tectònica del Pacífic sota la d'Amèrica del Nord ha provocat el gran moviment sísmic i el tsunami devastador que el seguí. La reacció per ajudar al Japó serà universal i l'esperit fratern que palparan els farà meditar profundament. Els pensaments, però, xocaran inequívocament amb les seves creences, conviccions, tradicions i esperit de raça. Impertèrrits, serens, educats, contenint les emocions, amb el pensament prefixat, arrelat i irreductible, passi el que passi no canviaran. Ni poden ni volen: són japonesos.