El Segre només pot cedir aigua a Barcelona en anys plujosos
Un estudi de la Diputació de Lleida avisa que l'explotació del Segre està al límit i d'aquí a 15 anys ja no cobrirà la demanda
Només seria viable una interconnexió “puntual i en anys d'abundància”
Barcelona no pot comptar amb l'aigua del riu Segre com a solució contínua i estable per als problemes d'abastament de l'àrea metropolitana en cas de sequera. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat pel departament de medi ambient i ciències del sòl de la Universitat de Lleida (UdL) per encàrrec de la Diputació. L'estudi conclou que el Segre i els seus afluents situats en territori d'administració catalana (Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, mentre que s'exclou de l'estudi el riu Cinca) tenen problemes per cobrir la demanda d'aigua de les terres de Ponent quan s'encadenen dos anys seguits de sequera.
Però, a més, el sistema del Segre està a punt d'entrar en una situació de dèficit crònic per l'entrada en funcionament del canal Segarra-Garrigues i altres nous regadius, que incrementaran la demanda d'aigua en més de 400 hectòmetres cúbics a l'any. Així, els pròxims anys el Segre i els seus afluents només podran garantir la demanda total de Lleida un any de cada cinc, i en general només es podrà satisfer la demanda en un 47%. Dels 10.292 hm³ que de mitjana entren cada any de forma natural a la conca del riu Segre, arriben ara al final del riu Segre, a Seròs, 1.486 hm³. D'aquí a 15 anys, amb les concessions de regadius ja en marxa i un augment sensible del consum urbà i industrial, hi arribaran de mitjana 188 hm³, cosa que situaria el Segre per sota del cabal mínim ecològic.
Els autors no han entrat a valorar els motius d'aquesta situació futura, ja que aquestes noves concessions d'aigua per a regadius “han estat concedies per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) en funció dels seus propis càlculs”.
Per això, l'estudi conclou que “d'entrada, al Segre no sobra aigua per fer una interconnexió estable cap al sistema Ter-Llobregat”, com va plantejar el govern de la Generalitat durant la crisi de la sequera del 2008. Segons l'estudi, el transvasament només es podria fer sense posar en risc el sistema del Segre en anys plujosos.
Emmagatzemar aigua
Evidentment, quan hi ha abundància a la subconca del Segre també n'hi ha al sistema del Llobregat i del Ter i per tant no caldria transvasament. Per això, els autors de l'estudi assenyalen que la interconnexió tindria sentit si al sistema Ter-Llobregat s'instal·len unes infraestructures d'emmagatzematge que retinguin l'aigua per als anys de sequera.
LA XIFRA
La sequera del 2008 i el futur econòmic de Lleida
d. marín
Catalunya està dividida en dos conques fluvials amb una situació demogràfica molt desequilibrada: a la conca de l'Ebre i el Segre hi ha el 70% dels recursos hídrics i només hi viuen 0,5 milions de persones, mentre que a les conques internes (Ter i Llobregat) hi ha el 30% dels recursos i hi viu gran part de la població: 6,7 milions.
La crisi del 2008
El Segre es troba en la frontera d'aquestes dues conques i en la greu sequera del 2008, quan l'àrea metropolitana no tenia garantida l'aigua de consum per a l'estiu, la Generalitat va arribar a plantejar un transvasament d'urgència del Segre, mentre que l'Estat preferia prolongar cap al nord l'actual minitrasvasament, que va de l'Ebre fins al Camp de Tarragona. Les pluges de la primavera van ser providencials, van omplir els pantans i es va acabar l'emergència. Fins que en vingui una altra.
Oposició al territori
El possible transvasament genera una gran oposició a les terres de Lleida. L'agricultura és un sector clau en l'economia local i volen l'aigua per a nous regadius i per a una incipient indústria agroalimentària.
