Els arguments tècnics per fer passar la MAT sota el Pertús no convencen els veïns del poble
Els impulsors del projecte afirmen que és el millor traçat possible, però la població ho rebutja i reclama que es busquin alternatives
Unes dues-centes persones van assistir aquest dimarts 22 de març a la segona reunió pública convocada al Pertús per presentar el traçat de soterrament de la MAT al seu pas pel municipi fronterer. Yves Decoeur, director de projecte de la societat RTE, que impulsa la connexió elèctrica transfronterera, tenia la difícil missió d'intentar convèncer la població que no s'han de preocupar pel túnel que passarà just a sota del Pertús. El traçat escollit passarà a uns vuitanta metres a l'est dels dos túnels de la línia de gran velocitat, i a uns vuitanta metres de profunditat just a sota del poble. Segons Decoeur, aquest traçat és el millor possible tenint en compte els exhaustius estudis geològics i hidrològics que s'han dut a terme. El representant de RTE també ha volgut tranquil·litzar els veïns escaldats pel precedent dels túnels de tren d'alta velocitat: “la galeria només farà uns 3,5 metres, contra els deu metres de la via del tren, l'impacte serà vuit vegades menor, la velocitat de perforació serà vuit vegades més feble i durarà entre tres i quatre setmanes com a màxim”, insistia Yves Decoeur. Però les afirmacions i promeses de garanties del cap de projecte eren sovint interrompudes per xiulets o per intervencions espontànies dels veïns, que recordaven esquerdes a les cases degudes als precedents túnels i ensorrament de terrenys al municipi veí de les Cluses. “No el volem”, insistien els veïns.
El traçat de l'autopista, descartat
“Ens adormiu amb dades tècniques que no entenem, però nosaltres no volem que passi sota el nostre poble”, li retreien els assistents. Representants de les entitats que s'oposen al pas de la MAT, i el mateix batlle del municipi, Claude Picas, van reclamar a Yves Decoeur que reconsiderin els altres traçats, i més concretament el que havia de seguir el traçat de l'autopista. Segons RTE, l'opció de l'autopista va ser descartada per les dificultats tècniques que suposava (ampliació dels viaductes), pel seu cost elevat i pel fet que a partir de l'entrada en territori de l'Estat espanyol, la reglamentació en vigor no permet que la MAT segueixi l'autopista. Tots aquests arguments eren rebatuts pels oposants al projecte que feien observar que els viaductes de l'autopista bé s'hauran d'ampliar per afegir un tercer carril a l'autopista.
La presència del geòleg Henri Salvayre, tampoc va permetre tancar el debat: si bé va defensar els estudis presentats per RTE, el geòleg també va admetre que només havia fet estudis allà on RTE li havia demanat de fer-ne.
Jean-Jacques Planas, en nom del col·lectiu No a la MAT - Non à la THT, va admetre que tot i els set anys de lluita, la MAT els ha estat imposada i va assegurar que el col·lectiu lluitaria ara per defensar la població de les molèsties i els perjudicis que puguin patir.
La DUP als tribunals?
Entre els oposants, però, es podien distingir clarament dos grups: els que només reclamen que es desplaci el traçat, sense qüestionar la MAT, i els que s'oposen frontalment al projecte considerant que només té motivacions comercials i cap fonament d'interès públic. Entre aquests, Marc Maillet, representant de la federació francesa d'associacions de protecció de la natura i el medi, va ser el més contundent i va expressar la seva voluntat de denunciar la declaració d'utilitat pública als tribunals.
Claude Picas considera que el temps per oposar-se frontalment a la MAT ja ha passat. El que no vol el municipi és que la galeria passi sota el poble. Per això proposarà aquesta setmana mateix a la Prefectura i a RTE que facin estudis complementaris per desplaçar el traçat més a l'est. “Més enllà de la falla de Sant Climent, i al nord del poble, hi ha zones de granit que han de permetre fer aquesta obra sense perjudicar la població, i lluitarem per aconseguir-ho”, diu el batlle.
