S'acullen a la llei de barris el triple de municipis dels que es podran atendre

Les 29 poblacions que han presentat 30 projectes per als ajuts de reforma integral de barris –Barcelona n'ha presentat dos al Bon Pastor i Baró de Viver i a l'àrea de la Vinya i Can Clos– aspiren a rebre els 65 milions d'euros de subvenció global de la Generalitat per al programa. Però només podran abordar la reforma amb els ajuts del 50% del govern una desena. Tenint en compte que l'execució integral de la reforma d'un barri s'allarga diversos anys, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no vol que l'entrada de més projectes sigui il·limitada i obligui a distribuir els diners assignats entre un nombre elevat de poblacions, de manera que l'actuació urbanística per crear espais públics nous, esponjar construccions, guanyar zones verdes o equipaments socials i equipar els edificis acabi quedant en no res o en ben poca cosa. L'altra opció –no limitar els diners assignats ni el nombre de projectes nous– també és inviable econòmicament per a la Generalitat, i encara més des que s'han hagut d'aplicar mesures de racionalització de recursos per la situació general de crisi econòmica.

Només a la regió metropolitana de Barcelona ja s'han presentat divuit projectes per rebre aquests ajuts, per mitjà dels quals la Generalitat cobreix la meitat del cost de tota la reforma.

Però, a més, en la convocatòria del 2009, la conselleria de Política Territorial també ha decidit introduir en el programa de la llei de barris una modalitat de finançament que permeti arribar fins al 75% del cost dels projectes pel que fa a les poblacions de menys de 10.000 habitants i amb una capacitat financera molt més limitada que la de les ciutats grans. La llei de barris obria la porta a arribar fins al 75% del finançament, i diversos alcaldes i les associacions municipalistes ho van reclamar. El govern destinarà enguany 30 milions d'euros a aquest programa nou, batejat amb el nom de Viles amb projectes. El govern, però, no vol desnaturalitzar l'essència de la llei, de manera que ha obligat aquests municipis petits a presentar projectes amb un pressupost mínim d'un milió d'euros per assegurar-se que s'abordarà «un ampli ventall d'actuacions». A aquesta modalitat de programa, encara s'hi han presentat més projectes –fins a 41–, i el govern només podrà atendre'n una quinzena. En aquest apartat ja no hi ha predomini de municipis de la regió metropolitana de Barcelona, sinó que són els de les comarques centrals i les comarques gironines els que n'han presentat més. En darrer terme, en el cas d'aquells municipis que ja han reformat algun barri però aspiren a més ajuts molt més limitats –4 milions– per mantenir algun programa social, hi ha Terrassa, amb el districte segon, i Santa Margarida de Montbui, amb el barri de Sant Maure.