camp i ebre
Campanya a les institucions contra els pous de Repsol
Els ecologistes envien una carta als municipis costaners on se'ls demana si estan d'acord amb els nous jaciments a l'entorn de la plataforma ‘Casablanca'
Volen fer públics els resultats abans de les eleccions
Prendre el pols a l'àmbit local per conèixer quins són els ajuntaments que conflueixen en la seva lluita. Aquesta és la darrera acció que ha emprès la plataforma Futur o Petroli, que ha enviat a tots els consistoris que estan situats al llarg del litoral del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre una carta a través de la qual se'ls demana si s'oposen als dos nous pous de cru que Repsol té la intenció d'explotar a l'entorn de la plataforma Casablanca, ubicada a 54 quilòmetres davant la costa de Sant Carles de la Ràpita, i a uns 45 del delta de l'Ebre. L'entitat ecologista ha decidit dur a terme aquesta consulta en clau electoral i, per això, també ha sol·licitat als ajuntaments que els remetin la seva resposta al més aviat possible, ja que abans de les eleccions municipals del 22 de maig l'associació voldria donar a conèixer públicament la llista de les corporacions contràries al projecte de la companyia petroliera. D'altra banda, Greenpeace, que és un dels grups que integren la plataforma, va afegir ahir que, com que el radi d'influència dels futurs jaciments no es pot circumscriure tan sols dins dels límits territorials, també s'ha optat per fer extensiva aquesta mateixa sol·licitud a diverses poblacions de la demarcació de Barcelona –en concret, s'ha requerit que s'expressin obertament sobre aquesta qüestió les que van des de Cubelles fins a la capital catalana–.
“Set anys de vida”
Juntament amb aquesta iniciativa, l'agrupació ha redactat recentment un manifest en què enumera un seguit de motius que la porten a rebutjar el pla del gegant petrolier, i considera que si Repsol finalment rep la declaració d'impacte ambiental positiva per part del govern estatal “s'accentuarà el risc que es produeixi un dany catastròfic per a la salut pública, els ecosistemes i l'economia de Tarragona”. S'afegeix, a més, que ha quedat demostrat que no existeix cap forma segura d'extreure petroli en aigües profundes; que s'augmentarien els handicaps que ja suporten alguns sectors econòmics de la Costa Daurada com la pesca o el turisme i que totes aquestes qüestions no recompensen la previsió de vida dels dos nous pous, que, segons Sara Pizzinato, de Greenpeace, “és només de 5 a 7 anys”.
Consultes populars
La plataforma Futur o Petroli –formada per Greenpeace, Cel Net, Repsol Mata, L'Escurçó i Ecologistes en Acció de Catalunya– va organitzar dilluns al Centre de Lectura de Reus un debat sobre la possible repercussió dels pous, on es van posar sobre la taula noves estratègies a seguir. Des de Repsol Mata, per exemple, es va proposar obrir aquest debat a la ciutadania a través de consultes populars per “intentar trencar l'hermetisme que envolta el tema, en què es dóna a entendre que existeix una espècie de consens fictici i, per tant, se suposa que la gran majoria de persones estan d'acord amb el projecte”.
També Enric Verdú, de la direcció nacional d'ICV, va estendre la mà en nom del partit a l'agrupació ecologista, a qui va oferir el suport per presentar mocions tant als ajuntaments com en l'àmbit parlamentari i al Congrés dels Diputats. I, en la mateixa línia, el president de L'Escurçó, Joan Manel Olivella, va dir que per continuar sumant esforços seria convenient convocar “una reunió amb els alcaldes de les localitats costaneres que surtin després de les eleccions” i que, per posar fre a la plataforma petrolífera, els pescadors exigissin com a “condicionant indispensable” que alguna entitat avalés les instal·lacions: “En cas d'accident, com que s'hauria de pagar una quantitat econòmica molt elevada, segurament no sortiria cap asseguradora que se'n volgués fer càrrec”.
41.000 kg menys de seitó per la fuita del desembre
A part de representants d'entitats ecologistes, en el debat sobre els dos nous pous de cru celebrat abans-d'ahir al vespre a Reus també hi van participar els membres d'un altre sector clau i que es considera “directament afectat pel projecte”, com és el pesquer. Per exemplificar la desaparició d'algunes espècies que es produeix per un vessament al mar, el secretari de la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar, Josep Anton Tomàs, va explicar que han quantificat les captures del primer trimestre i les han comparat amb les del 2010. Amb aquesta anàlisi, han posat de manifest el perjudici que els va causar la fuita d'almenys 63.000 litres de cru que es van abocar per una fallada a la plataforma Casablanca el 22 de desembre passat. A causa d'aquest episodi, les embarcacions d'encerclament de les confraries de l'Ametlla i Cambrils han pescat 3.000 kg menys de sardina, 41.000 de seitó i 16.000 de sorell. I els de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, 20.000 kg menys de cargol de punxes, 5.000 de llagostí, 3.700 de llobarro, 2.600 de moll i 1.400 de llenguado.