L'aparcament del centre de Sant Quirze està tancat perquè l'accés no és públic
L'Ajuntament no donarà llicència de gual fins que la rampa d'entrada i de sortida no sigui municipal
«Se m'ha tirat la crisi a sobre i necessito obrir el pàrquing», diu Luis Lahoz, propietari de Construcciones Lahoz i posseïdor de la concessió per 40 anys de l'aparcament subterrani. Un període de temps que, per cert, ja ha començat a comptar. De moment, però, ningú encara no ha pogut fer us d'aquest servei perquè l'única rampa d'accés que hi ha continua tancada més de tres mesos després de l'acabament de les obres. L'Ajuntament no vol donar la llicència de gual fins que l'espai que ocupa l'entrada i la sortida no sigui de la seva titularitat.
«Quan s'acabi la concessió, ens podrien posar un mur a la porta», asseguren fonts municipals, que reconeixen que el consistori està obligat a negociar amb Lahoz per desencallar el problema. El promotor immobiliari al seu dia va comprar la parcel·la de la discòrdia, cosa que des de l'Ajuntament agraeixen, però que al seu entendre no soluciona res perquè continua sent «propietat privada». Les possibilitats per a l'obertura del pàrquing són diverses, des de la compra del terreny, passant per l'expropiació i acabant per la cessió gratuïta, que l'actual membre de l'oposició per ERC i antic regidor d'Urbanisme, Josep Coll, creu que el constructor hauria de fer «perquè la llicència urbanística d'obres hi estava condicionada».
La posició de Lahoz, però, dista molt de la cessió sense més, ja que se sent altament perjudicat per l'anterior equip de govern –en què Coll sempre va ocupar el càrrec d'Urbanisme– i, a més, té intenció de reclamar 1.369.327 euros a l'Ajuntament pels sobrecostos d'urbanització de la plaça Anselm Clavé, futura plaça de la Vila, i les lògiques despeses financeres derivades. «Vaig gastar uns diners en aquest terreny que no penso regalar, perquè més de la meitat de les coses que he fet a la zona no tenia per què fer-les», explica el promotor, que afegeix que es va veure obligat a fer el pàrquing per no posar en perill les altres inversions: «Em van condicionar l'acabament de l'edifici que hi tinc a sobre a la urbanització de la plaça, que era impossible d'aconseguir amb el pàrquing encara per fer», explicita, i lamenta que l'accés a l'aparcament no sigui per davant de la Patronal, com veuria lògic, sinó pel carrer del Mig, molt més complicat d'abastar amb vehicle i separat de la zona d'actuació per l'edifici que abans ocupava, en règim de lloguer, el centre excursionista.
«Van voler que l'entrada aquí per arribar a les 150 places i poder negociar amb concessionàries tipus SABA», declara Lahoz, que ho veu un error de l'anterior equip de govern: «Els dos concursos que es van convocar per gestionar el pàrquing van quedar deserts fins que no ho vaig agafar jo. N'hi hauria hagut prou amb 120 places i no m'hauria vist obligat a comprar el terreny per garantir l'entrada i la sortida.» En aquest sentit, l'actual consistori no descarta demanar «responsabilitats tècniques i polítiques» per una possible negligència dels seus antecessors.
Tot i això, Coll té clar que «l'entrada per la Patronal mai no va estar planificada perquè hauria distorsionat la plaça paisatgísticament», i recorda que la idea de fer el pàrquing va ser posterior a la planificació urbanística, i per això no incloïa el terreny.
La denúncia de Sabadell
Un dels motius que segons Lahoz li han costat més sobrecost és l'abocament de terres: «Em van dir que les podria abocar en un indret d'aquest mateix terme municipal i, al final, quan ho vaig fer, l'Ajuntament de Sabadell li va posar una multa al de Sant Quirze i jo les vaig haver de traslladar a un altre lloc», explica Lahoz que, a tall d'exemple, comenta que una acció que estava pressupostada en 78.000 euros, li'n va acabar costant 226.500. Coll, que també vol deixar clar que ell mai no ha portat a terme «cap tipus d'extorsió», argumenta que va deixar molt clar «quins són els límits del municipi, però l'industrial els va sobrepassar en uns 100 m».
