Inversió sota mínims al Maresme
De 103 milions que es van pressupostar durant l'exercici del 2010 s'ha passat aquest any a només 32,8 milions
Els comptes no inclouen ni els equipaments aparaulats ni les rondes de Mataró
El Maresme no s'escapa de les retallades previstes en el pressupost de la Generalitat per aquest any. Si en el del 2010 les inversions van ser de les més importants dels darrers anys, amb una xifra que superava els cent milions d'euros, el 2011 els maresmencs s'hauran de conformar amb només 32,8 milions. Una tisorada considerable que afecta totes les àrees i deixa de banda alguns compromisos que s'havien adquirit com ara la construcció dels laterals de l'autopista C-32 a Mataró que ni tan sols apareixen en el llistat d'actuacions, sense que ningú encara ho hagi aclarit. De fet, de l'única cosa que informa el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat és que en els propers dies el conseller Lluís Recoder explicarà detalladament quines seran les obres que s'executaran en els propers mesos. Les polèmiques rondes de Mataró, que estan adjudicades des de fa mesos en una primera fase per un import de 76,5 milions d'euros, s'haurien d'haver començat a fer abans d'acabar l'any passat.
Tot i això, la despesa prevista més important de cara a aquest any correspon al Departament d'Ensenyament. Dels 32,8 milions que hi ha en total per a la comarca, prop de 10 milions es destinaran a pagar les millores i la construcció d'alguns centres com ara l'escola Mare de Déu de Montserrat de Premià de Mar, el Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, els Alocs de Vilassar de Mar o el SES de Palafolls. Ni rastre, però, dels equipaments pendents com ara el Marta Mata de Mataró, una altra actuació que ja hauria d'haver començat a fer-se. Encara dins d'aquest àmbit, no hi apareix cap partida destinada a la construcció de l'edifici per l'institut de Sant Vicenç de Montalt. Sí que hi apareix, però, el finançament per construir un mòdul provisional més que s'afegirà als que actualment donen el servei d'institut a aquest municipi. Tampoc recull aquesta primera proposta dels pressupostos el tercer institut de secundària de Pineda, els terrenys del qual ja han estat acceptats per la Generalitat i l'obra aprovada i adjudicada per l'anterior govern. Alertat de l'absència del projecte en els comptes del govern català per a aquest any, l'alcalde en funcions de Pineda, Xavier Amor (PSC), va manifestar el seu desacord amb el criteri aplicat a l'hora de triar els equipaments. “No pensem renunciar a un edifici que fa molt de temps que ens fa falta al municipi”, va alertar. Amor va avançar que pressionaran el departament perquè canviï de parer. Tampoc s'ha tingut en compte en aquests pressupostos aquells equipaments sanitaris que en el seu moment, la llavors consellera de Salut Marina Geli va veure amb bons ulls a Pineda, com són el centre d'urgències i el nou CAP al municipi.
Depuradores i platges
Una altra de les partides més importants és la que correspon a la nova estació depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme, que s'està construint a Pineda de Mar i que s'endú 5,7 milions d'euros. Tot i això, cal recordar que aquesta estació d'aigües residuals, que està previst que es pugui posar en marxa a l'estiu, entrarà en funcionament amb l'equipament indispensable que ha de permetre la depuració dels cinc municipis que hi estaran connectats. La resta de projectes complementaris que havien de fer de la depuradora unes instal·lacions exemplars tant en el camp de la pedagogia mediambiental com en del tractament terciari de les aigües s'hauran d'esperar encara més. Els números en vermell que arrossega l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han obligat a reduir la inversió inicial de la darrera gran depuradora que es construirà a Catalunya. Una altra de les obres pendents que també s'endú un pessic destacat és la recuperació mediambiental que es farà a la platja del Cabaió, entre els termes d'Arenys de Mar i Canet de Mar amb poc més de 760.000 euros.
Tot i això, una partida molt important que tampoc està garantida tot i la necessitat urgent de la seva posada en marxa és el paquet de depuradores que la Generalitat es va comprometre a facilitar a les diferents urbanitzacions de Tordera després que aquest municipi acceptés que en el seu terme municipal s'hi aixequés l'estació d'aigües residuals de l'Alt Maresme.
Malgrat la retallada generalitzada, en l'àmbit de salut la comparació amb l'exercici anterior no és tan accentuada. Dels 8,8 milions del 2010 s'ha passat a 7,5. La major part dels diners van a parar al Consorci Sanitari del Maresme i als diferents plans d'empresa per tirar endavant obres menors o adquirir mobiliari, maquinària o equips i aplicacions informàtiques. Tot plegat significa més de dos milions d'euros.
En un capítol a part hi ha l'habitatge, amb diferent promocions concentrades sobretot al Baix Maresme. En total hi ha prevista una inversió de més de sis milions d'euros que servirà per pagar els 36 habitatges del carrer Joan XXIII i els 72 del sector de Llevant del Masnou, els 20 de l'àmbit de la Fàbrica de Premià de Dalt o el 93 de La Plana de Teià. A l'Alt Maresme només se'n beneficiarà Sant Pol de Mar, i l'Institut Català del Sòl invertirà 1,7 milions en la construcció dels 33 pisos del carrer Roger de Flor.
Pobles oblidats
En els pressupostos corresponents al 2010, hi va haver pocs pobles que no es beneficiessin amb algun projecte, la majoria dels quals relacionats amb equipaments vinculats a l'àrea d'educació i de salut. Tanmateix, pel que fa al 2011, poblacions com Calella, Arenys de Munt, Malgrat de Mar, Sant Iscle de Vallalta o Sant Andreu de Llavaneres s'han quedat fora del recompte a l'hora de repartir els diners destinats al territori. Alguns d'ells perquè no van presentar a temps projectes que es poguessin tenir en compte, però d'altres perquè malgrat haver demanat l'ajuda pertinent, no han superat els criteris de retallada aplicats per la Generalitat. A més, l'any passat, la comarca com a tal va rebre una inversió superior als 12 milions d'euros –la part més important era la interconnexió de les xarxes d'aigua del Maresme Nord amb la del Ter Llobregat amb 9,2 milions– mentre que en l'any en curs, el govern només preveu tres actuacions: una de vinculada també a la interconnexió de les dues xarxes d'aigua, material destinat al laboratori agroalimentari de Cabrils i la recuperació de la platja del Cabaió.
LA XIFRA
LA XIFRA
Prados (PSC): “On són els diners per a les rondes?”
La diputada socialista mataronina, Consol Prados, va lamentar ahir que la Generalitat no hagi inclòs ni un euro per millorar els accessos a la C-32 a Mataró i es pregunta on són els diners que l'Estat va donar a la Generalitat per tirar endavant la infraestructura. “Eren uns diners finalistes per a una inversió concreta però ara ningú sap on són”, hi va afegiri. Prados també va destacar la rebaixa que han experimentat les inversions a la comarca i que no s'hagin atès algunes obres compromeses tant d'escoles com d'equipaments sanitaris, com ara l'ampliació del centre d'atenció primària de Cirera o la construcció del nou ambulatori de la ronda Prim de Mataró. “Trobem a faltar moltes coses”, va dir la diputada que també va criticar la manca de diàleg del govern de CiU i que aquests comptes vagin acompanyats de la supressió de l'impost de successions que, segons la socialista, signifiquen haver de renunciar a 400 milions d'euros d'ingressos. Per la seva banda, el diputat ecosocialista, Salvador Milà, va criticar també la reducció de les inversions al Maresme. “La retallada a la comarca és proporcionalment major a la del conjunt de Catalunya”. Milà va afirmar que el Maresme “té necessitat en equipaments i infraestructures” i va destacar que “les àrees de sanitat i educació no queden cobertes”. El diputat, a més, va reclamar que la teòrica inversió de la ronda Mataró “es destini a infraestructures més sostenibles”.
ERC reclama que les obres compromeses es facin
El diputat d'ERC i futur regidor a Pineda, Pere Aragonès, va admetre ahir des del Parlament que la retallada en inversions prevista al Maresme “representa un 68% respecte a l'any anterior”. Aragonès es va queixar que la comarca es troba entre les deu primeres on les tisores del govern català han tallat més arran. Malgrat que havia tingut poc temps per estudiar a fons les partides i els projectes que han quedat descartats, el diputat assegurava que la seva formació seria especialment curosa a l'hora de reclamar l'execució d'aquelles obres que ja havien estat compromeses al territori. “N'estudiarem cada cas i presentarem inicialment esmenes al Parlament en aquest sentit i si no obtenim resposta, exigirem una calendarització de cada obra per garantir que es duran a terme quan hi hagi pressupost i que no quedaran oblidades en un calaix”, va precisar. En el cas de l'IES Pineda, Pere Aragonès va recordar que fa poques setmanes que es va presentar el projecte a la comunitat educativa. “És hipòcrita presentar els plànols del nou institut a mares, pares i professors i després no incloure-ho als pressupostos”, va dir i va afegir que l'edifici és “imprescindible” per poder impartir batxillerat.
D'altra banda, el diputat maresmenc de CiU Joan Morell, va avançar ahir que el seu grup “estudiarà a fons” les inversions previstes a la comarca i que en els propers dies en farà les valoracions pertinents en un acte públic.
