Foto fixa, amb contenidor

Si crèiem que amb el nou reglament tot funcionaria millor, ha bastat una sessió plenària per demostrar-ne la inoperància. Les intencions són unes i la realitat, una altra, quan es fa difícil saber quina és la frontera de cada intervenció i on sempre s'ha de donar paraules per al·lusions que no poden ser silenciades. És veritat que l'aplicació del ROM necessita temps i ritme, però dimarts era impossible controlar el desgavell quan tothom volia dir-hi la seva.

Si algú explica que a Artigues funciona un bar tanatori i se certifica que això és veritat, es visualitza que, al debat municipal, pot aflorar la història més inversemblant i fins i tot convertir en un agre debat una moció unitària sobre la tragèdia de Haissa, malgrat l'emotiva intervenció del fill d'una de les víctimes. Abans, el síndic defensor de la ciutadania presentà un assenyat informe de gestió, acompanyat de la sentència que banyar-se amb bandera vermella no és més perillós que travessar una via ràpida sense semàfor, i que ambdós casos poden ser divertits. I es notificà que podem dir que la ciutat té ara 220.888 habitants.

Quan la magnífica Juani, tota vestida de negre, féu ús de la paraula, tinguérem la sensació que el ple pujaria de to; i les expectatives no defraudaren, amb el regidor Lara fent una intervenció impagable i gaudint tots d'una sèrie de fotos de senyora o senyor amb contenidor, que podrien ser els millors reclams d'una campanya de neteja. La Juani, el José Antonio, el contenidor i la veu en off de Garcia Albiol podrien protagonitzar un sainet digne de figurar en el programa de les Festes de Maig, tot projectant un reguitzell de fotos fixes.

Amb tot, el darrer quart fou el millor, quan Carme Martínez s'abraonà a la jugular de Juan Fernández, acusant-lo de mentider i iniciant una picabaralla entre ecosocialistes i populars, amb paraules gruixudes i on poc faltà per arribar a les mans, mentre l'equip de govern contemplava, entre sorprès i complagut, la batalla de les idees.