vielha i mijaran
El relleu a l'Aran obre pas a aixecar vets urbanístics
Barrera (Convergència Aranesa) pren possessió del Conselh d'Aran amb la prioritat de renegociar la llei d'Aran amb la Generalitat i aixecar les limitacions del pla director urbanístic
El Conselh Generau d'Aran, màxim òrgan d'autogovern aranès, va viure ahir el segon relleu de governs des de la seva reconstitució fa vint anys. Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, CDA) torna a ser el síndic d'Aran després d'una breu etapa de quatre anys de Francés Boya (Unitat d'Aran, UA) al capdavant del govern aranès.
Amb la recuperació del govern d'Aran, CDA, partit associat a Convergència Democràtica de Catalunya, consolida la seva hegemonia a la vall, on manté l'alcaldia de Vielha i Mijaran gràcies a un pacte amb el Partit Popular (PP). Durant el mandat anterior aquest mateix pacte ja li havia permès tenir el govern de la capital tot i no ser la força més votada. Tradicionalment, Vielha havia estat governada per UA, partit associat al PSC, mentre que el municipi i el Conselh Generau queien en mans de Convergència.
El principal objectiu de CDA amb la nova hegemonia és, en primer lloc, tirar enrere els vets urbanístics que va posar l'anterior govern de la Generalitat a través del pla director urbanístic de l'Aran, aprovat l'estiu passat. El pla va mobilitzar tot el CDA i va aconseguir reunir unes 400 al·legacions per part de l'alcalde, els professionals de la construcció, l'arquitectura, el comerç i la ramaderia, i també particulars. El pla no posava en qüestió les grans operacions urbanístiques pendents de tramitació (la reobertura de la Tuca i el seu complex residencial o l'ampliació de Vaquèira, entre d'altres), però sí les petites operacions dins de nuclis urbans en què el pla director posava límits als alcaldes.
CDA va convertir la lluita contra el pla en una de les seves prioritats polítiques i en vista del triomf de CiU a les eleccions al Parlament el novembre passat, Carlos Barrera ja va anunciar en nom del seu partit que el primer que demanaria a la nova Generalitat seria la retirada del pla director.
Això es va fer després de l'escenificació d'una reunió entre els líders de CDA i de CiU, i la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat ja ha iniciat el procés de revisió del pla. Ara, l'ascensió de la CDA al Conselh Generau encara dóna més força al partit aranès atesa la negociació amb els seus socis de CiU. Un altre dels temes clau a resoldre en aquest mandat és enllestir la tramitació de la nova llei d'Aran, que marca les competències i el finançament del Conselh Generau. Els partits aranesos van consensuar una proposta. Ara, la Generalitat hi ha de dir la seva.
LA DATA
Vint anys d'autogovern aranès
El sistema polític aranès és fortament bipartidista. Està dominat per dos partits nacionalistes aranesos, la CDA i UA, associats respectivament a CDC i al PSC, mentre que el PP i algun grup local tenen el poder de decantar puntualment alguna majoria. Tots els partits són zelosos de mantenir i potenciar l'autogovern aranès i coincideixen que la vall, gràcies a l'autogovern aconseguit i l'oficialitat de la llengua aranesa-occitana pot ser un motor cultural i lingüístic, i fins i tot de renaixement polític d'Occitània. Divendres, el dia abans del canvi al Conselh Generau, es va celebrar la festa nacional aranesa, l'Hèsta d'Aran, en què es commemora el 17 de juny de 1991, data en què es va restituir el Conselh Generau, institució d'origen medieval que havia governat la vall. En fa vint anys.
