Ferrmed collarà perquè el port es connecti a Europa el 2013
Pressionarà Foment perquè faci un tercer rail a la línia actual entre Castellbisbal, Tarragona i València
Exigeix el projecte per l'antiga Reus-Roda el 2016, l'alta velocitat a Castelló el 2018 i l'enllaç amb l'aeroport de Reus
El lobby Ferrmed, que pressiona l'Estat i la Unió Europea perquè adoptin com a prioritari el projecte del corredor mediterrani ferroviari, farà pinya amb el Port de Tarragona en la seva reivindicació de tenir una connexió provisional en ample europeu fins a França a curt termini, com ja té, des del desembre passat, el de Barcelona. El secretari general de l'ens, Joan Amorós, així ho va corroborar ahir en un fòrum de Pimec amb empresaris del Baix Camp a Reus, en què va confirmar que la petició és una de les que Ferrmed ja ha inclòs com a prioritàries en el document que ha redactat com a resposta a les indefinicions de l'estudi tècnic sobre l'eix presentat pel ministeri el març passat.
La demanda oficial de Ferrmed, de fet, és que en un parell d'anys, el 2013, estigui construït un tercer rail que adapti la línia actual –la de Vilafranca fins a Sant Vicenç de Calders, i des d'allí la de la costa fins a Tarragona– a l'ample internacional. Un tercer rail que també reclama que s'instal·li fins a València, inclòs al nou tram entre Vila-seca i Vandellòs que fa anys que està en obres, i que s'ha acabat d'adjudicar enguany. Per al 2014 el lobby demana la mateixa solució del tercer rail fins a Alacant i Cartagena. “Tot plegat costaria uns 1.600 milions –la part de Castellbisbal a Tarragona, segons calcula el Port, uns 150–, però estarien molt ben aprofitats”, sosté Amorós.
El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, confirmava minuts després el suport de la Generalitat a la idea: “El ministeri té reserves perquè té por que el tercer rail afecti les rodalies a llocs com Martorell, però està comprovat que poden conviure perfectament, perquè un transport és de nit i l'altre, de dia”, exposava.
Error en els pendents
Joan Amorós, en tot cas, ja advertia d'un error de Foment en el disseny de la línia que s'està executant ara entre Tarragona i Vandellòs, que hi podria dificultar el futur pas de trens de mercaderies. “Hi han posat rampes del vint per mil, quan és un corredor pla i els trens de càrrega demanen que no superin els deu o dotze per mil”, lamentava. Per mirar de solucionar-ho, l'ens ja té prevista una propera reunió amb el ministeri, i Amorós ja avança que farà “tota la pressió possible perquè s'adeqüin bé els traçats”.
Ferrmed completa la llista de peticions a curt termini, d'aquí al 2015, amb altres obres igualment necessàries per a la connexió del port amb França, com una nova variant entre Castellbisbal i Martorell, que pressuposta en uns 190 milions, i l'execució d'un nou accés específic al complex portuari de Tarragona, una obra que l'estudi de Foment només esmenta de passada, ja que la inclou en un paquet genèric d'ordenació d'accessos als deu ports del corredor mediterrani, valorat en conjunt en 600 milions d'euros.
La línia Reus-Roda, el 2016
La urgència del tercer rail provisional, en tot cas, no ha d'anar en detriment, segons Ferrmed, dels terminis de la solució definitiva, que implica la construcció d'una nova línia entre Sant Vicenç i Constantí per l'antiga Reus-Roda, xifrada en uns 850 milions més. “La línia de la costa estarà saturada el 2016 com a molt tard, així que cal que en aquella data estigui desdoblada per l'interior”, indicava Amorós, emparant-se en l'estudi de l'ens que determina que en cinc anys arribarà al 61% de la capacitat total.
El president de l'Autoritat Portuària, Josep Andreu, mostrava això sí el seu escepticisme sobre aquest segon projecte: “No tinc cap dubte que s'acabarà fent, però em preocupa el calendari; no veig que pugui ser una realitat abans del 2020, i no podem esperar tant, perquè el nostre territori quedaria en fora de joc”, adverteix. D'aquí la seva insistència en la solució provisional, que veu “rendible” perquè adoptaria també finançament privat, i permetria guanyar un temps que pot ser clau per “situar el port com a punter dins del mediterrani”. “La via de Roda està en desús i la seva recuperació serà costosa i voldrà temps, així que la provisionalitat potser dura deu o quinze anys”, constata.
Amorós vol l'estació de Reus i el ‘bypass' a Tarragona
Amorós no s'oblida dels viatgers, i ahir criticava que l'Estat no hagués previst un TAV entre Tarragona i Castelló, per la qual cosa el gener del 2010 en va haver d'encarregar “a corre-cuita, i amb un pressupost ridícul” un estudi informatiu que encara no ha presentat. Ara, Ferrmed lamenta que l'estudi tècnic de tot l'eix no en prevegi cap data d'execució –apunta, això sí, un cost de 2.400 milions– i li reclama que “s'avanci al màxim aquesta obra, procurant tenir-la acabada el 2018 (conservant, així mateix, la línia convencional per a trens regionals, de rodalies i de mercaderies)”. I és que, segons Ferrmed, “així ho aconsellen” els 9,1 milions de tones que es preveu transportar llavors en aquest tram.
El lobby, a més, denuncia que no es prevegi la connexió dels aeroports a l'eix mediterrani, si bé no és el cas del de Reus, vora el qual se situarà l'estació central. “També ha d'estar connectat a l'alta velocitat, perquè això pot permetre a gent de Lleida arribar en un moment i agafar l'avió; és el que es fa a tot Europa”, sosté Amorós. El president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, defensava la ubicació també, i alertava, sobre el clam tarragoní perquè es replantegi: “Perdre'ns ara en noves reivindicacions pot perjudicar una obra que ja està consensuada”. Això sí, Amorós defensa que la capital no quedi despenjada de l'alta velocitat: “No pot ser que l'estació de Tarragona quedi en cul-de-sac, ha de tenir connexió cap al nord”.
S'estrena un servei entre els ports
Els ports de Barcelona i Tarragona resten units des d'ahir per un nou servei ferroviari de transport de mercaderies, operat per Renfe i gestionat per l'empresa Transportes Portuarios SA, sota la marca Portuarios Rail. El comboi, que fa servir les actuals vies d'ample ibèric, operarà dos cops per setmana, amb sortides els dimarts i els dijous a dos quarts de cinc de la matinada des del moll Príncep d'Espanya a Barcelona, i tornades des de l'estació d'Adif de Tarragona-Classificació els mateixos dies a les deu de la nit. Els trens, que són propis de l'operadora i de la xarxa intermodal multiclient de Renfe, tenen una capacitat de 63 TEU (contenidors de gran tonatge) i 880 tones de càrrega. La intenció de Transportes Portuarios és poder ampliar aviat la freqüència amb un tercer viatge setmanal. El servei s'afegeix als que ja té des del port barceloní amb Lleida i altres punts de la península i el sud de França, on vol ampliar destinacions. Un 10% dels més de 30 milions de tones anuals que maneja el port de Tarragona es transporten ara per ferrocarril.
