Ripoll ja té autovia fins a l'àrea metropolitana de Barcelona
Les obres van començar fa onze anys a Vic i s'han anat executant per trams, amb una inversió de 312 milions d'euros
El conseller de Territori i Sostenibilitat posa en servei l'últim tram, entre Sora i Ripoll
La Generalitat ha acabat la política de construcció de grans eixos viaris a l'entorn dels rius Llobregat i Ter fent arribar la carretera C-17 desdoblada entre Vic i Ripoll a la capital del Ripollès. Ho ha fet onze anys després d'iniciar el primer tram pel sector osonenc i una vintena llarga després de l'inici de les obres entre la Garriga i el Figaró. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que ahir va presidir la posada en marxa de l'últim tram, entre Sora i Ripoll, no es va estar de conduir l'aigua cap al seu molí i va voler remarcar que amb un altre règim fiscal i econòmic l'autovia hauria estat una realitat molt abans. I és que la voluntat política hi ha sigut sempre, segons ell. Per això, va anomenar un per un tots els consellers del ram que han impulsat alguns dels trams: Josep Maria Collell, Joaquim Molins, Jaume Roma, Artur Mas, Pere Macias, Felip Puig i Joaquim Nadal, a part d'ell.
Recoder, acompanyat dels alcaldes ripollesos i osonencs i altres personalitats –hi havia també l'exconseller Joaquim Nadal–, va remarcar que la nova autovia és una carretera d'oportunitats, perquè acosta les comarques del Ripollès, la Cerdanya, Osona i el Vallès Oriental, i va insistir en la importància que sempre ha donat el govern de la Generalitat al reequilibri territorial. En aquest sentit, va recordar que la C-17 enllaça amb altres obres de reequilibri territorial com ara l'eix transversal, que ara es desdobla; l'eix diagonal, el primer tram del qual s'inaugura a final d'aquest mes, i l'eix de Bracons. “Han calgut molts anys de feina i inconvenients per als usuaris. Tot queda enterrat ara pels beneficis de futur”.
Falta un quilòmetre
De fet, l'autovia no arriba ben bé a Ripoll, ja que, a l'últim tram, s'hi ha habilitat un carril per banda de circulació de manera provisional, des de la depuradora fins a la vila. El conseller Recoder va avançar, però, que ara el Departament de Territori i Sostenibilitat està redactant el projecte constructiu per al condicionament d'aquest tram més proper al nucli urbà de Ripoll, que té una longitud d'1,8 quilòmetres. Aquest tram discorre entre la carretera de les Llosses i la rotonda d'accés a Ripoll, i, per les seves característiques més urbanes, s'ha tractat específicament i s'ha separat del desdoblament que ha entrat en servei. L'obra comportarà una inversió aproximada de 6 milions d'euros i es preveu que es comenci a executar l'any vinent.
Els últims quilòmetres
El tram que ahir va entrar en servei és l'últim del desdoblament de l'eix Centelles-Vic-Ripoll (C-17). Té 7,4 quilòmetres de longitud i va entre el final de la variant de Montesquiu, al terme de Sora, i Ripoll. El traçat es caracteritza perquè s'adapta a una orografia complexa, amb prop d'un terç del recorregut en túnel o viaducte, de mitjana. Per al desdoblament, s'ha aprofitat la carretera de dos carrils ja existent per configurar la calçada en sentit Ripoll i s'ha construït una nova calçada de dos carrils de nou traçat per al sentit Vic. Per això, estan separades en la major part del recorregut. Els treballs han servit també per acabar l'enllaç de Montesquiu/ Sora, la construcció d'un nou enllaç a la Farga de Bebié, l'enllaç de Terradelles i la connexió de la nova autovia amb la depuradora i les finques properes a la capital del Ripollès.
En total s'han executat cinc nous túnels, que sumen una longitud de 3.347 metres. Es tracta dels túnels de Montesquiu (820 metres), la Farga de Bebié (458 metres), Bellavista (535 metres), Terradellas (653 metres) i Ripoll (881metres). A més, s'han millorat els túnels ja existents de la Farga de Bebié i Terradelles. En concret, s'hi ha fet una nova impermeabilització i s'hi han instal·lat il·luminació i elements de seguretat nous.
El nou tram inclou dos nous viaductes construïts sobre el riu Ter, al sector de la Cúbia, que són paral·lels als que ja existien. Tenen prop d'un centenar de metres cadascun.
En l'execució d'aquesta obra, s'ha tingut en compte especialment l'entorn que envolta la infraestructura, com han reclamat diverses entitats proteccionistes i, des del primer moment, la plataforma El Ripollès Existeix. Així, s'han inclòs mesures ambientals com ara la formació de passos de fauna, la integració dels embocaments dels túnels i la plantació en talussos i les zones afectades.
LES XIFRES
L'eix ferroviari, lluny del que es vol
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va voler contrastar la importància de posar en servei una connexió ràpida i amb doble via entre el Ripollès i l'àrea metropolitana de Barcelona, i entre aquesta comarca amb la resta de comarques veïnes –sobretot el Vallès Oriental, Osona, la Cerdanya i la Garrotxa–, amb la comunicació amb Barcelona per l'eix ferroviari, que fa el mateix camí. El conseller va afirmar que aquesta connexió està molt lluny del que es vol, tot i les evidents millores que durant els últims anys s'hi han dut a terme. Recoder va manifestar que, entre els altres compromisos que el seu departament té amb la comarca del Ripollès, la millora de l'eix ferroviari és ara una prioritat, sobretot el desdoblament de la via. L'objectiu, segons ell, és que el tren sigui un mitjà de transport ràpid i eficaç entre Puigcerdà i Barcelona, passant per Ripoll i Vic. Finalment, el titular de Territori i Sostenibilitat hi va afegir que avui mateix tractarà aquest i altres temes relacionats amb la xarxa ferroviària del país amb el segon responsable de Renfe.
