Els pantans no estaven tan plens a l'agost des de 1977
sau i susqueda Els dos embassaments superen el 90% de reserves, unes xifres que no es repetien des de fa 34 anys boadella La conca de la Muga està a més del doble que ara fa un any, i tot plegat garanteix aigua durant mesos
La pluja ha afectat el país de manera asimètrica en els darrers mesos, sobretot en un març i un juliol extraordinàriament humits al quadrant nord-est de Catalunya i no tant a la resta, i ha provocat també una situació de contrast als embassaments. Els de les comarques barcelonines i gironines acumulen aigua a dojo, mentre que els que corresponen a la conca de l'Ebre, bàsicament els de Lleida, si bé també proveeixen el consum de gran part de Tarragona, presenten xifres força més discretes. Just tot al contrari del que era habitual.
Els pantans de les conques internes presenten aquesta setmana un aspecte extraordinari sent com és un mes d'agost, ja que ahir emmagatzemaven 623 hm³ d'aigua, és a dir, superaven el 91% de la seva capacitat (vegeu el gràfic annex). Un registre que, segons fonts de l'ACA, és probablement el més alt com a mínim del darrer decenni –quan de mitjana amb prou feines van assolir els 480 hm³ (un 69%)– i que contrasta, per exemple, amb el 33,4% del 2005 i el 42,9% del 2007. Des del 2008 –l'any de la sequera–, les reserves no han parat de créixer en aquest mateix període: un 82% el 2009, un 85% el 2010 i un 91,13% enguany. Amb això, segons calcula l'ACA, hi ha “garantides les demandes ordinàries per a un període de 15/16 mesos”. Això, sense comptar l'aigua dels aqüífers i la de les dessalinitzadores del Prat i la Tordera, que, tenint en compte la situació, ara funcionen a nivells mínims.
El Ter, des de 1977
Les pluges han beneficiat molt els pantans de la conca del Ter i, segons les dades d'ahir, el nivell de les reserves és el més alt per a un mes d'agost des de 1977. Enguany, entre Sau i Susqueda arriben a la suma de 364,4 hm³, 228 hm³ a Susqueda –un 97,9%– i 136 hm³ a Sau, un 82,5% del total. Fa 34 anys que no es repetien unes xifres similars, quan els dos embassaments del Ter arribaven als 383 hm³ conjunts, després d'una primavera també molt i molt plujosa. Anteriorment, el 1971 i el 1972 també es va arribar a nivells superiors al d'enguany.
L'evolució a l'alça de les reserves dels embassaments és general aquests últims anys, amb uns nivells superiors a la mitjana. La tendència és especialment pronunciada a la Muga, una de les conques més castigades durant els darrers anys. El pantà de Boadella estava ahir al 75% de la seva capacitat, amb 45,8 hm³. Això dobla de molt el 33% de l'any passat i el pobre 29,3% del 2008. Com ha passat també a l'àrea del Ter, a banda de l'aigua acumulada per les darreres tempestes, hi ha ajudat el fet que les pluges fan que baixi la demanda de reg, per la qual cosa la setmana passada la presa de Boadella ja va alliberar força menys aigua de la necessària per respectar el cabal ambiental. A més, s'ha de tenir en compte que aquests registres han baixat els últims dies, ja que tant a Boadella com a Sau i Susqueda les xifres eren fins i tot una mica superiors divendres passat.
Contrast a l'Ebre
Sense arribar a ser preocupant, la situació és força diferent a la conca hidrogràfica de l'Ebre. A la capçalera dels seus rius hi ha plogut força menys i també s'hi ha acumulat menys neu que en anys anteriors, amb la qual cosa tots els grans embassaments catalans que en forment part registren sensibles davallades de nivell respecte de l'any passat. Només cal comparar les xifres dels embassaments de Mequinensa (que baixa 15 punts, del 80% al 65%), Canelles (del 66% al 48%) i Rialb (del 88% al 70%). Això s'ha traduït també en menys cabal del riu a les Terres de l'Ebre.
LES XIFRES
Un bon any per al reg agrícola
La majoria de conreus catalans estan en plena campanya de reg, i en general es pot qualificar d'extraordinària per l'aigua acumulada. Acostumats al racionament sobretot en anys de sequera, Antoni Casademont, d'Unió de Pagesos, afirma: “Altres anys els pagesos havien hagut de triar quins camps regar per les restriccions, però aquest any tothom ha pogut regar totes les hectàrees, no hi ha cap problema d'aigua.” Casademont és tan optimista amb les reserves acumulades que creu que “n'hi haurà per a tot l'hivern i, si és normal quant a pluges, segurament per a tot l'any que ve”, tant a la conca del Ter com a la de la Muga.
A la resta de Catalunya la situació és semblant. Josep Ferré, d'Unió de Pagesos al Baix Camp, parla d'un “any excepcional” perquè els aqüífers del Camp de Tarragona “estan carregats al 100%, i d'aquí és d'on ve la majoria del reg”. Pantans com ara el de Riudecanyes, a més, “enguany oferiran dotze setmanes d'aigua, que és el màxim de la concessió”. Els regs dels últims dies, precisament, han fet que el seu nivell baixés al 40%, si bé està previst que aquesta setmana es reompli amb reserves del de Siurana, que es gestiona conjuntament. Ferré creu que ara seria el moment de tornar a parlar “amb tranquil·litat” del pacte nacional de l'aigua. A les comarques lleidatanes tots els canals tenen les comportes obertes i els pagesos poden regar en funció de les previsions i necessitats. La diferència és només el canal d'Aragó i Catalunya ha hagut de reduir la dotació que allibera per al reg a causa d'un estiu sec i amb poques aportacions als rius, tot i que es podrà acabar la campanya a l'octubre amb aigua suficient.
Pobles amb risc de restriccions
Malgrat l'abundància d'aigua, sobretot a les conques internes, hi ha municipis on hi ha problemes d'escassetat i fins i tot amenaces de restriccions. És el cas per exemple de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, on gairebé no ha caigut ni una gota des de l'episodi de pluges del març. El nivell dels pous i corrents subterranis que baixen de les muntanyes de Prades, el seu proveïdor exclusiu, ha tingut les últimes setmanes uns alts i baixos alarmants, i l'Ajuntament ja ha advertit que hi podria haver talls si la població no modera el consum. D'altra banda, a Torà (Segarra) el mes de juliol van haver de contractar el transport amb camions cisterna per omplir els dipòsits del poble i garantir el subministrament. Aquesta és una mesura habitual d'estiu en aquest municipi.
