Energia multiplicada per quatre
Els projectes de generació energètica que es preveuen a la demarcació convertiran els 260 megawatts actuals en més de 1.000
A tots aquests projectes de generació elèctrica, s'hi han de sumar els 2.400 megawatts per hora que portarà la línia de 400 kV. Si bé amb tots els projectes que hi ha entre mans s'equilibraria l'oferta i la demanda, la complexitat del mercat elèctric no permet fer aquesta equació, i el director general d'Energia, Agustí Maure, insisteix que no es pot buscar l'equilibri entre consum i generació. La majoria de les fonts de producció no són regulars, i la seva disponibilitat depèn de si fa vent, si hi ha aigua o del preu a què es paga l'energia. Joan Vila, enginyer i expert en energia, calcula que tot i els nous projectes de generació, les comarques gironines no serien autosuficients en més d'un 60% del seu consum. La dada s'extreu calculant la mitjana d'hores de funcionament anual de cadascuna de les fonts de producció, que aproximadament oscil·len entre les 2.200 hores de l'eòlica i les 7.000 de la cogeneració, de les més de 8.700 hores que té l'any.
El consum d'energia a les comarques gironines oscil·la entre els 600 megawatts de mínima i els més de 900 de punta màxima, si bé la crisi ha fet baixar el consum mitjà. Una dada que per molts també ha de fer reflexionar sobre la necessitat de disposar de tots els nous projectes.
LES DADES
LES DADES
LES DADES
LES DADES
LES DADES
El vent, la font més important
Si s'executessin tots els projectes previstos, l'energia eòlica seria la font més important de generació d'energia a les comarques gironines. Ara mateix no es genera cap megawatt amb energia eòlica, si bé en el futur aquesta situació canviarà, ja que l'Alt Empordà quedarà com una de les poques zones aptes que la Generalitat marcarà per poder-hi instal·lar molins de vent. En total, el pla de l'energia marca com a objectiu la generació de 3.500 megawatts amb energia eòlica a tot Catalunya pel 2015. A les comarques gironines, s'han autoritzat fins ara una sèrie de parcs que han de generar 138 megawatts, i hi ha projectes per generar un centenar més de MW en tramitació. A més, hi ha el projecte de Gamesa de fer cap a una trentena de petits parcs eòlics –amb dos molins per municipi–, que generarien 288 megawatts. En total, doncs, la xifra seria d'uns 530 megawatts concentrats a l'Alt Empordà. El reguitzell de projectes ha generat oposició social per l'impacte visual i paisatgístic dels molins.
El cicle combinat de Bescanó
La central de cicle combinat de Bescanó és l'altre gran projecte que hi ha ara a la demarcació. La central podrà generar 400 MW/hora, i ara mateix està en la fase inicial de tramitació, i ja s'ha presentat l'avantprojecte perquè segueixi la tramitació a la Generalitat: «Volem fer un bon projecte, incorporant-hi les últimes tecnologies, i això també ho alenteix tot», han explicat des d'Endesa, que insisteix que el projecte incorpora un estudi paisatgístic per reduir-ne l'impacte. Una central de cicle combinat genera l'electricitat amb una turbina de gas i una de vapor. Aquesta tecnologia no és tan contaminant com altres centrals tèrmiques, i la de Bescanó serà la primera que no necessitarà aigua per a la seva refrigeració. Per portar el gas es farà una nova canonada de 8 quilòmetres, i l'energia que es generi s'evacuarà a través d'una línia soterrada d'un quilòmetre i una subestació. A part d'aquesta de Bescanó, no es descarta construir-ne una o dues més a la demarcació, però més endavant.
Cogeneració a la indústria
La cogeneració elèctrica és ara mateix la segona font en importància a Girona, amb 97 megawatts de potència instal·lats. Té importància sobretot en la indústria paperera, tèxtil i química, ja que s'utilitza el gas per, alhora, generar electricitat i produir vapor, aigua calenta... necessaris per a la fàbrica. Amb la crisi s'han tancat fàbriques que en tenien, però també hi ha nous projectes.
L'energia solar, residual
Riudarenes és on s'han construït els primers parcs solars fotovoltaics mínimament importants a la demarcació. Tot i això, el poc rendiment que encara ofereixen les plaques solars fa que sigui una font energètica molt residual, més apropiada a àmbit domèstic que no pas a gran escala. Tot i això, es tracta d'una energia amb molt camp per recórrer, i que només pot anar a més.
Biomassa i altres
La biomassa és una energia que per ara no ha sortit d'un ús més particular, com granges. Tot i això, la crema de fusta i matèria orgànica té projectes de més envergadura, com a Cassà i Santa Coloma de Farners, amb plantes per produir uns 15 MW. Ara també hi ha altres mètodes, com l'aprofitament dels fangs, a Cornellà del Terri, o dels residus sòlids urbans, a Campdorà.
