Els taurons s'estan morint
Extinció Un 41% de les espècies de taurons del Mediterrani estan amenaçades causes Per degradació dels hàbitats marins naturals i sobreexplotació de la pesca
El nombre d'espècies de taurons al Mediterrani, a diferència del que molta gent creu, és notable i aquest és –o hauria de ser– un actiu important per al manteniment dels ecosistemes marins. Al Mediterrani viuen unes vuitanta espècies de la família dels elasmobranquis, de les quals 47 corresponen a taurons i 38 a altres peixos, de rajades a quimeres. La dada és rellevant, quant a magnitud, i preocupant pel que representa: al Mediterrani un 41% d'aquestes espècies estan amenaçades, enfront del 17% a la resta del mars. Per què? Entre altres motius per la degradació dels hàbitats marins naturals i la sobreexplotació de la pesca.
Potència pesquera
L'Estat espanyol és la primera potència europea en pesca de taurons (77.269 tones el 2000). Només uns exemples: les poblacions de marraix i de peix martell s'han reduït en un 99% durant el segle passat i altres, com ara la rajada de malta o el peix guitarra, ja han desaparegut pràcticament d'algunes zones. Cal tenir també present que un 8% de les espècies de la Mediterrània són molt a prop d'estar en vies d'extinció.
Un mar malalt
La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), una entitat que identifica les espècies en vies d'extinció, va fer una anàlisi de la fauna de tot el Mediterrani, uns dels mars, tot s'ha de dir, més amenaçat. Els taurons en sortien malparats. La seva regeneració és complexa perquè passa per limitar la pesca d'arrossegament, que no és un tècnica selectiva i que atrapa nombrosos animals dels fons marins. Ara mateix, però, els països mediterranis i la mateixa comissió europea han anat endarrerint les mesures de protecció dels taurons i les rajades.
Els taurons tenen un paper clau en les cadenes alimentàries o tròfiques marines, ja que la seva intervenció com a depredadors superiors ajuda a regular l'equilibri dels ecosistemes. La seva disminució o desaparició pot provocar transformacions ara mateix imprevisibles.
La llista de taurons de les costes catalanes és llarga: el peix xovato, el bocadolça, el peix clavellat, el porc marí, l'agullat xato, l'agullat, el gutxo, el pailó, el tauró dormilega, el negret o els més grossos, com ara el tauró blanc, el martell, la tintorera, el marraix o el solreig. D'aquesta gran varietat n'hi ha que tenen interès comercial, com ara l'agullat i l'agullat xato, el gat, la moxaina, el caçó, la mussola o el peix guilla, entre altres. Les dents i les mandíbules del tauró blanc tenen molta sortida a preus elevats. Més o menys el que passa també amb les mandíbules de la tintorera, molt valorades com a decoració. A més, aquest peix també és apreciat pels practicants de pesca submarina i es pesca per fer les típiques sopes d'aleta de tauró.
Mala fama
Una altra cosa és la mala fama llegendària que arrosseguen, ampliada pel cinema i la literatura, com a devoradors d'homes. Només unes poques espècies són potencialment perilloses i els atacs, una realitat, són estadísticament irrellevants.
Passat, present i futur
Cal actuar de manera contundent per evitar la degradació dels ecosistemes marins. Els taurons són només una petita part d'un problema d'una complexitat que ara ja ens supera. El títol del contrapunt ens ha de servir per tenir el passat com a element de reflexió sobre els errors que hem comès. Per a bé o per a mal, l'error és una de les grans lliçons que ens dóna la vida, l'acceptació del qual ens fa créixer com a espècie i ens ha d'ajudar a madurar. El present és l'únic espai de temps en què podem intervenir, fer coses, mirar de canviar-ho tot. I amb això no vull que se'm prengui per un manual d'autoajuda. Però és des del present i només des del present on allò que no existeix, el futur, té alguna possibilitat. Seria un crim fer desaparèixer animals, que com els taurons, i després de milions d'anys d'evolució, gairebé tenen més drets que nosaltres a viure en a aquest planeta.
La història del gran tauró blanc de Tossa de Mar
Ni que fos la pel·lícula Tauró (Steven Spielberg, 1975). Però el 19 de novembre de 1992 se'n va organitzar una de bona a Tossa de Mar. Uns pescadors van dir que havien vist un gran tauró davant les costes i, poc després, aquesta presència es va confirmar en aparèixer un gran tauró blanc, viu, si bé ferit, encallat a la platja Mar Menuda. Un animal d'entre sis i set metres. El tauró va morir poc després segurament per problemes hepàtics. En un primer moment les autoritats van dir que es tractava d'un tauró pelegrí i un cop l'animal no va donar senyals de vida es va transportar amb una rapidesa extraordinària cap a l'abocador controlat de Tossa (a la imatge). Posteriorment, les autoritats ja van dir de forma clara que es tractava d'un gran blanc. A les platges catalanes és freqüent l'aparició de taurons pelegrins encallats. A principis dels noranta del segle passat es van donar molts d'aquests casos. Però l'aparició a Tossa d'un gran blanc va posar sobre la taula una realitat: que aquest és present al Mediterrani, com a la gran majoria de mars. El gran blanc s'ha vist en aigües de Castelló, les illes Columbretes, Vinaròs, Mallorca, Menorca, Vilassar de Mar o Tossa de Mar.
