El poble que s'esquerda
Una escletxa de més de 200 metres i fins a 4 centímetres d'amplada divideix d'un any ençà el nucli antic de Barberà de la Conca i afecta una trentena de cases
La fissura no s'atura i l'església es tancarà per consell tècnic
-
A la foto, l'alcalde observa l'esquerda que parteix pel mig la façana de l'església. Al costat, un detall del rosetó i dos més de les escletxes en cases particulars i murs, testimoniats amb guix TJERK VAN DER MEULEN. -
-
Les esquerdes també afecten les cases particulars TJERK VAN DER MEULEN. -
En aquest mur exterior l'escletxa feia 3 centímetres. L'Ajuntament la va tapar, però ja torna a reaparèixer TJERK VAN DER MEULEN.
Barberà de la Conca s'està partint en dos. Literalment, aquest poble vitivinícola de poc menys de 600 habitants, enlairat en un turó al bell mig de la comarca a què dóna nom, està veient com el centre del seu nucli urbà s'esquerda ben bé pel mig, que se sàpiga, des de fa poc més d'un any, de manera encara inexplicada i en tot cas preocupant. Tant, que aquesta setmana l'Ajuntament, seguint el darrer informe de l'arquitecte del Consell Comarcal, ja ha prohibit l'accés a cotxes i vianants a la plaça de l'Església, i hi ha tancat les escales des del carrer inferior, per evitar riscos. Fent cas a les mateixes recomanacions, de fet, a l'església de Santa Maria –un dels edificis més afectats–, avui pot ser l'últim dia que s'hi fa missa, ja que probablement es decidirà de tancar en la reunió concertada dimecres entre l'Ajuntament i l'Arquebisbat de Tarragona. “No està per caure, però millor tancar-la i que no s'hi pugui passar perquè les portes no ajusten bé, i el capellà no està gaire tranquil, perquè des de l'altar veu com la llum s'escola per l'escletxa”, explica l'alcalde, Ramon Ribas. “No s'ha d'obrir almenys fins a reparar els elements que suposen un perill perquè es poden desprendre, com els guixos o la pedra de sobre l'entrada”, indica.
Continua cap al nord
El causant de tot plegat és una esquerda, detectada entre finals de juliol i principi d'agost del 2010, que ja arriba als quatre centímetres d'amplada en alguns punts i que, gairebé en línia recta (vegeu gràfic), recorre més de 200 metres del nucli antic entre el carrer Valentí Almirall, a un cantó del turó coronat per l'església, i el Raval del Castell, just a l'altra banda. “Primer ens pensàvem que eren les obres de la plaça de l'Hospital, que és a tocar i es van acabar l'estiu passat, però després ho vam descartar”, diu Ribas.
En constatar la situació, l'Ajuntament va contactar amb l'Institut Geològic de Catalunya, que al novembre hi enviaria un tècnic per fer una primera valoració. Davant l'avenç de l'escletxa hi hauria de tornar pocs mesos més tard, per emetre, al març, un segon informe que constatava que l'esquerda de 175 metres descrita en la primera visita s'havia ampliat cap a l'est en uns 40 metres, i s'havia bifurcat amb una nova línia gairebé paral·lela d'uns 85 metres més. Les esquerdes, a més, s'havien dilatat “a una velocitat mitjana màxima de 0,36 mm/setmana, amb puntes de 0,58”. És a dir, uns 1,5 mm al mes, que han estat fins a 2 a l'església el darrer mes. I és que la fissura no s'atura, perquè els testimonis de guix que l'Ajuntament ha situat per controlar el moviment indiquen que cada setmana es va ampliant en direcció nord. “El nucli de Barberà de la Conca està sent afectat per un moviment de terreny actiu (...) i presenta un risc geològic alt”, cloïa l'informe del març, que avisa que “els danys a les edificacions poden evolucionar cap a categories més altes (de moderat a molt sever)” i creu “necessari iniciar amb caràcter urgent els treballs de reconeixement i auscultació del subsòl per tal d'establir la naturalesa del moviment i poder determinar les mesures correctores preliminars”. La situació no ha passat inadvertida a la Generalitat, i el delegat a Tarragona, Quim Nin, ja se n'ha preocupat i ha posat el cas en mans del director de Territori, Cèsar Puig.
Estan afectades, en més o menys mesura, una trentena de cases, on habiten o tenen la segona residència uns cent barberencs. Algunes són noves “i no pateixen tant”, però moltes daten del segle XIX i no tenen fonaments, fet que complica la situació, ja que “tenen l'estructura més dèbil i cal reforçar-les”, explica l'alcalde. L'Ajuntament, en l'entretant, ha hagut de tapar les esquerdes als carrers “per evitar humitats”, i ha arreglat algunes canonades de la xarxa d'aigua que s'havien trencat. “S'han anat reparant coses, però és que la situació ja és molt evident, i l'esquerda torna a sortir”, es plany Ribas.
LA DATA
Un petit mur caigut, el primer dany col·lateral
Després que ja hagi realitzat diverses inspeccions i cales preliminars, l'Institut Geològic de Catalunya té previst iniciar la setmana entrant un estudi més acurat sobre el terreny, que costarà uns 70.000 euros. En concret, hi farà tres sondejos amb extracció de material continu a profunditats d'entre 23 i 40 metres, gràcies a la instal·lació de tres inclinòmetres i un piezòmetre a diversos punts de l'esquerda, que ajudin a determinar l'origen del moviment i a determinar possibles mesures correctores. Fonts del Departament de Territori, de qui depèn l'institut, asseguren que “en un parell de setmanes” ja es podrien conèixer els primers resultats d'aquest sondeig.
L'aigua, la possible causa
El primer informe de l'Institut Geològic admetia al novembre que no podia “definir clarament quin fenomen és el desencadenant de les esquerdes”, però el del març ja apunta, després d'una cala que va confirmar que l'església s'alça sobre graves que estan “alterades i han perdut la cohesió que els aportava el ciment carbonatat”, que a Barberà s'està produint un “moviment de massa afavorit per la naturalesa del subsòl, la presència de nombroses humitats en el terreny i la seva topografia”. De fet, des del principi al poble s'ha relacionat l'aparició de la fissura, que té un desplaçament totalment lateral, amb setmanes de pluges fortes i sobtades a la primavera i l'estiu del 2010 després d'un prolongat període de sequera, fet que hauria pogut inflar i trencar el tapàs (material argilós molt erosionable) que forma el subsòl. “La gent del poble ja sap que a vegades els ha sortit una escletxa a casa i després se'ls ha tancat”, explica Ribas, que tot i això tampoc no descarta que el moviment “tingui una lògica d'anys”.
L'estrany assecament dels pous de sempre
Tot i que les conseqüències són diferents en funció de l'immoble, i de moment encara no són grans, l'alcalde explica que en algunes cases fins i tot ja s'han partit plats de dutxa o cuines senceres. Si bé no tothom ho ha pogut fer, als particulars, en aquest sentit, se'ls ha recomanat que intervinguin a les seves propietats i tapin almenys les escletxes, que en facin fotos i passin les factures a l'Ajuntament, que mirarà d'acollir-se a futures línies d'ajut d'altres administracions. “Els afectats han mostrat inquietud, però també comprensió fins ara perquè veuen que es van fent passos; a més, esperem a la llarga demanar indemnitzacions o almenys crèdits a fons perdut”, explica Ribas.
El cas del barri de l'Estació a Sallent
Un fenomen paral·lel detectat el darrer any és que s'han eixugat diversos pous i mines d'aigua que hi ha a moltes de les cases de la zona afectada. És el cas de la del Lluís Casamitjana, que explica: “Tota la vida havia tingut un metre d'aigua, amb ell regava l'hort i es reomplia al cap de poc, però ara està del tot sec.”
