Foment ha pagat en carreteres 575 euros menys «per capita» a Catalunya que a l'Estat
Amb l'aplicació de l'Estatut i el finançament, la Generalitat planifica una inversió de 7.562 milions en grans vies fins al 2015
No només en la inversió estatal a Catalunya el pacte d'infraestructures fa una diagnosi crítica pel que fa a carreteres. Tot i que el govern català admet que la xarxa viària del país està en una situació millor que la ferroviària, apunta tres altres problemes. La majoria de vies ràpides són de peatge i els eixos de l'entorn de l'àrea metropolitana estan saturats, fins al punt que estan en risc de col·lapse. L'altre problema és que força ciutats mitjanes i pobles de Catalunya estan «francament mal comunicats» per carretera. Aquest darrer aspecte es relaciona amb una manca històrica de resolució de les necessitats en infraestructures i equipaments al medi rural català, que li ha suposat una limitació pel que fa al desenvolupament econòmic.
La disposició addicional tercera de l'Estatut i el nou sistema de finançament han de suposar un canvi històric de tendència, tal com va repetint la redacció del pacte aprovat pel govern català. L'executiu no havia fet fins ara una diagnosi tan explícitament crítica en un document oficial que, a més, s'ha aprovat coincidint amb el canvi profund en l'executiu espanyol de Zapatero. Pel govern català, hi ha d'haver un abans i un després de la marxa de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i el ministre d'Economia, Pedro Solbes, i l'arribada dels dos pesos pesants del PSOE, José Blanco i Manuel Chaves, al capdavant de les polítiques d'infraestructures, finançament i desplegament autonòmic. Des del canvi en l'executiu de Zapatero, de moment els gestos han estat inequívocs per part dels dos governs. Blanco, vicesecretari general del PSOE, ha acceptat per escrit que el 2012 la Generalitat es pugui quedar la divisió catalana de Renfe si vol prescindir de la companyia espanyola al servei de Rodalies. El govern català ha aprovat el pla territorial metropolità i el pacte per a les infraestructures, dos documents que han estat als llimbs molt temps i que comprometen ERC i ICV en la construcció del quart cinturó del Vallès al costat del PSC.
600 km de grans eixos
És el projecte que més vagament s'expressa en el PNI i es dibuixa en el pla territorial metropolità, però és la primera vegada que republicans i ecosocialistes l'accepten en documents oficials. Com qui recupera el temps perdut, el PNI preveu només en autovies i vies ràpides de dos carrils per calçada una inversió superior als 7.500 milions d'euros fins al 2015 en 600 nous quilòmetres –el quart cinturó entre Terrassa i Granollers també haurà d'estar fet, tot i que no es pressuposta en el document perquè el govern català s'ha compromès a plantejar alternatives de traçat en el moment que Foment aprovi l'estudi informatiu del seu–. A més del quart cinturó, el ministeri invertiria 3.500 milions als trams de l'autovia A-7 entre Castelló i Abrera; en la connexió de l'autopista AP-7 i l'autovia A-2 a Castellbisbal, i en els nous accessos al port i a l'aeroport de Barcelona des del cinturó litoral de la ciutat, entre altres grans obres. Amb el nou sistema de finançament, però, la inversió principal en grans carreteres fins al 2015 la faria la Generalitat: més de 4.000 milions d'euros. El desdoblament de l'eix transversal, les calçades laterals de la C-58 entre Barberà i Terrassa, l'eix diagonal de Vilanova a Manresa, el desdoblament de la B-500 pel túnel de la Conreria o l'alternativa a l'actual N-II de Montgat a Arenys de Mar són alguns dels projectes principals a l'àrea metropolitana. Com a mesures per millorar la mobilitat, el document també planteja adoptar mesures per incentivar la mobilitat nocturna dels camions de mercaderies al port de Barcelona per descongestionar durant el dia la ronda litoral barcelonina. Per a la segona fase del pacte (2015-2020) i com a inversió pròpia, la Generalitat projecta noves carreteres entre el quart cinturó i Vacarisses; entre el Vallès Oriental i Osona; entre la Garriga i Parets del Vallès, i una per connectar els eixos del Llobregat i el Besòs a través de la Llagosta i Cerdanyola del Vallès.