Els ajuntaments tapen forats amb ajuts per a grans obres
La meitat dels projectes del pla d'obres són modificats a la baixa per la crisi
Es redueixen inversions i es descarten iniciatives faraòniques
Els 150 milions de subvenció es destinen a propostes més modestes
Dia rere dia es produeixen situacions que demostren que els ajuntaments estan tenallats per culpa de la crisi econòmica. Els seus ingressos han caigut en picat i alguns amb prou feines poden assumir les nòmines dels treballadors públics. S'ha acabat aquella etapa en què s'impulsaven obres faraòniques i els alcaldes es passejaven pels barris inaugurant obres i tallant cintes.
Aquesta crua realitat ha obligat a fer un replantejament a la majoria de consistoris, que han hagut de modificar a la baixa aquells grans projectes que havien inclòs en el Pla d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) del 2012 i pels quals havien de rebre una subvenció. Han aparcat la construcció d'equipaments, han reduït les inversions i prefereixen destinar aquests ajuts de la Generalitat a tapar forats. En definitiva, a fer obres més econòmiques. El gran problema que ha motivat aquests canvis és que el PUOSC només cobreix una part del pressupost i la resta l'ha de buscar l'Ajuntament. I en època de vaques magres els diners no flueixen.
A més, les reserves d'aquestes ajudes es van fer l'any 2008 en el marc d'un pla quinquennal i en un moment en què les previsions no pintaven un panorama tan negre com el que tenim ara. Un altre handicap és que si el projecte presentat no tira endavant, es perd la subvenció i això seria imperdonable tenint en compte que les arques municipals estan gairebé buides.
Aquest context ha fet que moltes poblacions s'hagin acollit a la revisió de projectes que ha obert Governació per al PUOSC. De les 968 obres amb sol·licitud de subvenció, en 440 casos s'ha demanat un canvi de proposta. Alguns, com Cambrils, han hagut de deixar a mig fer el Teatre Auditori i Palau de Congressos –7 milions de pressupost– i han destinat els ajuts públics que tenien previstos, un total de 230.000 euros, a la reurbanització de la plaça de l'Ajuntament –460.000 euros de pressupost.
Un altre exemple en seria Palafrugell, on han aparcat la renovació i remodelació del passeig de Llafranc, que costava 860.000 euros, i han optat per impulsar unes obres de millora menors amb un cost de 170.000 euros .
Mateixos diners
Totes aquestes modificacions no suposen cap variació en les subvencions que la Generalitat atorga en el marc del pla d'obres. Per a l'any vinent les previsions continuen sent de 150 milions. En els cinc anys que ha durat aquest programa Governació haurà destinat 600 milions als municipis.
Mentrestant, la Generalitat ja està planificant el proper PUOSC 2013- 2017. En vista de les dificultats econòmiques que travessen la immensa majoria d'ajuntaments, el govern es planteja que aquestes ajudes es puguin destinar a eixugar el deute de les entitats municipals i no només a impulsar obres, com passa actualment. Governació, a més, té previst premiar les iniciatives que siguin compartides entre poblacions i que ajudin a mancomunar serveis.
Els consistoris, collats per la crítica situació de les arques municipals
La modificació a la baixa dels projectes del PUOSC és una evidència més de la crítica situació financera que viu el món local. El panorama que han d'afrontar els ajuntaments no és fàcil, començant per l'elevat deute que molts han acumulat. Són nombrosos els municipis que no podran fer inversions i que han hagut de congelar els pagaments als proveïdors o allargar-ne els terminis. Alguns consistoris han vist com la situació de les seves arques es tornava insostenible i els obligava a declarar-se en fallida. És el cas de Moià –amb dificultats per pagar les nòmines– o de Cunit. Un altre maldecap per als ens locals és l'obligació de retornar a l'Estat els diners que van rebre de més de la participació en els impostos del 2008 i el 2009. Els consistoris catalans han de tornar 784 milions, que el govern espanyol els anirà descomptant de les transferències que els faci durant els cinc anys vinents. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va insistir divendres en la necessitat d'aconseguir una moratòria per al retorn del deute, proposta que no ha estat ben rebuda per l'Estat. La gestió de les hisendes locals davant de la crisi centrarà precisament la jornada sobre municipis d'aquest any, que se celebra demà a Barcelona.
Les obres del teatre auditori de Cambrils
D'un auditori de 2,4 milions a una reforma d'uns vestidors de 180.000 euros
L'Ajuntament de Castellvell del Camp (Baix Camp) ha fet canvis en les obres que rebran subvencions de la darrera anualitat del PUOSC per dos motius: en primer lloc, per un canvi de prioritats polítiques (el govern municipal va canviar de color polític el mes de juny passat), i, en segon lloc, per motius pressupostaris. Inicialment, el consistori havia de posar en marxa l'any vinent les obres de construcció del teatre auditori, que tenien un cost de 2,4 milions però que tan sols rebien 120.000 euros de subvenció a través del PUOSC. “Pensem que aquesta era una idea escabellada, i més en els temps que corren”, detalla l'alcalde actual, Agustí Domingo, que qualifica la inversió com a “inassumible”.
A canvi, els 120.000 euros de subvenció es dirigiran ara a la remodelació dels vestidors de la piscina municipal, que tenen un cost global de tan sols 180.000 euros. “Hem de tocar de peus a terra. No podíem endeutar més l'Ajuntament”, reconeix el batlle. El municipi ja va renunciar abans a fer la nova piscina municipal coberta.
Els diners de tres projectes, per a obres de manteniment
La urbanització de la plaça de la Masuca, l'adequació del parc de Puigcornet i la rehabilitació de l'antiga fàbrica Igualadina Cotonera –per convertir-la en un equipament cultural– són els tres grans projectes d'obra de la ciutat d'Igualada afectats pel canvi de destinació de les subvencions del PUOSC 2008-2012 que l'Ajuntament va acordar demanar a la Generalitat a final de setembre. Per finançar aquestes obres –pressupostades en 12,4 milions d'euros–, el consistori havia de rebre ajudes per valor de 500.000 euros, que ara es destinaran a treballs de manteniment urgents en diversos punts de la ciutat i a accions dirigides a la reactivació comercial. “No és el moment de continuar plantejant obres faraòniques, necessitem actuacions que dinamitzin la ciutat i que ajudin a solucionar les mancances que evidencien alguns carrers i instal·lacions”, va argumentar el tinent d'alcalde d'Entorn i Promoció Cultural, Josep Miserachs. El consistori havia d'aportar la mateixa quantitat que la Generalitat a cada projecte (100.000 euros al de la plaça de la Masuca, 300.000 al del parc de Puigcornet, que s'adequarà a través d'altres mitjans, i 100.000 al de la Igualadina Cotonera), uns diners que també destinarà a la millora de la ciutat. En total, Igualada invertirà un milió d'euros en vuit actuacions, entre les quals figuren un pla d'asfaltatge de diversos vials, l'arranjament de clavegueram i l'adequació de tres zones per destinar-les a aparcament gratuït al centre. L'oposició no va veure de bon ull el canvi de destinació dels diners sol·licitat pel consistori, que al juny ja havia esgotat partides pressupostàries per a tot l'any –com ara la de via pública–, un handicap amb què ha hagut de treballar l'equip de govern nou (CiU i ERC-Rcat), liderat pel convergent Marc Castells.
Aparquen el projecte del nou casal i aposten per donar espai als serveis municipals
L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) tenia previst executar l'any vinent, gràcies al suport econòmic del PUOSC, la reforma de l'antiga discoteca Sínia per convertir-la en el nou casal d'entitats. “L'any 2007, quan ho vam demanar, aquella era la necessitat”, detalla l'alcalde, David Rovira. Ara, en plena crisi d'ingressos als ajuntaments, al poble s'han trobat, però, que la inversió d'1,5 milions que requeria aquest projecte ja no és prioritària. “Durant aquests anys, el casal històric de l'Espluga ha passat a ser propietat municipal, i serà allà on encabirem les entitats”, detalla Rovira, que reconeix que si no s'hagués trobat aquesta sortida el consistori hauria tingut problemes per poder finançar l'obra de remodelació de l'antiga discoteca.
La subvenció que estava prevista per a aquestes obres (que és inferior als 200.000 euros) es destinarà ara a una altra necessitat: la rehabilitació d'una casa propietat municipal per traslladar-hi serveis municipals que ja no caben dins de l'ajuntament.